Aquesta proposta, que forma part d’un projecte en curs, busca a través del paper del mestre rural com a motor d’accés al coneixement a l’Espanya de postguerra, caracteritzar el context familiar dels escolars. L’objectiu principal de la recerca és analitzar les possibilitats d’avanç social a través de l’accés a l’educació i investigar la importància de l’educació rebuda en relació amb les migracions dels anys seixanta.
El camp on s’ha realitzat la investigació és un poble rural de difícil accés, Peñarrubia (Elche de la Sierra, Albacete), que en la dècada de 1950 tenia aproximadament 400 habitants, i en l’actualitat (2022) en té 20. Entre 1950 i 1966, més de 14 joves del poble van entrar a l’educació superior, amb l’arribada d’un assistent de professor a l’escola unitària (1946-1966). Per realitzar aquesta recerca el mètode és qualitatiu, partint d’entrevistes semiestructurades sobre temàtiques en forma d’història de vida.
L’aproximació en moment en què es troba la investigació ens permet anunciar que tot i que la figura del mestre rural va portar l’escolarització, l’alfabetització i l’accés al coneixement a la gent treballadora rural, cal assenyalar que no va provocar un canvi en l’estructura social i econòmica del poble, l’estructura social, cultural, simbòlica i econòmica del poble rural no és permeable, no permet un canvi d’estat, i reprodueix diferències patriarcals en les oportunitats. Les persones treballadores no van poder continuar els seus estudis a causa de la urgent necessitat d’entrar a l’àmbit laboral per donar suport a les seves famílies, en tan donada la divisió econòmica causada per la guerra civil i la gestió de la postguerra. Es pot observar un canvi socioeconòmic entre les persones que van emigrar a les zones urbanes al llarg de generacions, encara que l’estatus dels que van emigrar no va afectar l’estructura rural.