Aquest comunicació analitza la intersecció entre provisió de cura i habitatge a través del cas de Salma, una dona migrada i mare de dues filles i un fill en situació d’exclusió residencial. Aquesta història de vida s’emmarca en una recerca qualitativa de caràcter avaluatiu sobre la implementació d’un programa Housing Led adreçat a famílies monomarentals en situació de sensellarisme (Sales & Porzio, 2024).
El model d’atenció i el procés d’acompanyament analitzats mostren que l’accés a un habitatge estable no només constitueix un recurs material fonamental, sinó també una condició prèvia per a la reconstrucció dels vincles familiars i de la relació maternofilial. Recuperar una llar on viure i conviure permet identificar la necessitat de la cura i l’auto-cura en contextos marcats per la violència, la pobresa i la soledat (van den Dries et al., 2016). L’abordatge integral, intersectorial i flexible del cas situa les relacions maternofilials com a motor de recuperació de l’autonomia personal i familiar, i subratlla la importància de reconèixer la llar com un entorn de cura. En aquest sentit, es posa de manifest com les condicions habitacionals influeixen en la capacitat de cuidar i autocuidar-se, especialment quan no hi ha xarxes de suport (Pleace, 2018; Sales & Porzio, 2024 ).
Des d’una perspectiva interseccional (Crenshaw, 1991; Collins, 2015) i relacional de la maternitat, la comunicació ofereix una reflexió crítica sobre els límits i potencialitats dels models d’intervenció actuals, remarcant la necessitat de polítiques socials que garanteixin de manera integrada el dret a l’habitatge i a la cura. Es convida, així, a repensar la llar no només com un espai físic, sinó com un entorn des d’on s’articulen pràctiques quotidianes de cura, clau per sostenir la sortida del sensellarisme.
Bibliografía
Bretherton, J. & Mayock, P. (2021). Women's homelessness: European evidence review. Research Report. FEANTSA.
Cornes, M., Manthorpe, J., Joly, L. & O'Halloran, S. (2014). Reconciling recovery, personalisation and Housing First: integrating practice and outcome in the field of multiple exclusion homelessness. Health & Social Care in the Community, 22(2), 134-143.
Crenshaw, K. (1991). Mapping the Margins: Intersectionality, Identity Politics, and Violence against Women of Color. Stanford Law Review, 43(6), 1241–1299.
Collins, P. H. (2015). Intersectionality's definitional dilemmas. Annual Review of Sociology, 41, 1–20.
Löfstrand, C. H.& Quilgars. D. (2016) Cultural Images and Definitions of Homeless Women: Implications for Policy and Practice at the European Level. En A Mayock, P. Bretherton, (Eds.) Women’s Homelessness in Europe (pp. 41-73). Palgrave Macmillan UK.
Mayock, P., & Bretherton, J. (Eds.). (2016). Women’s homelessness in Europe. Palgrave Macmillan.
Mintegui, M. C. D. (2000). Maternidad y orden social: Vivencias del cambio. En M. T. del Valle Murga (Coord.), Perspectivas feministas desde la antropología social (pp. 155-186). Ariel España.
Piqueras Lapuente, S.; Panadero Herrero, S. &Vázquez Cabrera, J. J. (2020). Maternidad y situación sin hogar: Diferencias entre mujeres madres y no madres en situación sin hogar, en Revista de Investigaciones Feministas 11(1), 113-124.
Pleace, N. (2018). Using Housing First in integrated homelessness strategies: A review of the evidence. European Journal of Homelessness, 12(1), 63-90.
Santibáñez, R., Flores, N., & Martín, A. (2018). Familia monomarental y riesgo de exclusión social IQUAL. Revista de Género e Igualdad, 1, 123–144.
van den Dries, L., Mayock, P., Gerull, S., van Loenen, T., van Hulst, B., & Wolf, J. (2016). Mothers who experience homelessness. In P. Mayock & J. Bretherton (Eds.), Women’s homelessness in Europe (pp. 179–208). Palgrave Macmillan.
