Aquesta comunicació es basa en un TFG del grau d’antropologia de la UNED finalitzat el 2021. Inicialment es volia fer una recerca sobre la longitudinalitat entre pacient i metge en els Centres d’Atenció Primària (CAPs), però degut als requisits sol·licitats per les institucions públiques i la seva demora, va canviar-se el focus d’investigació i es va fer una anàlisi antropològica de tot el procés d’accés al camp viscut amb el fi d’esbrinar quins factors podien influir en l’accés a una institució mèdica pública.
A través de les dades obtingudes, es van descriure les institucions que van tenir un paper rellevant per l’obtenció del permís: el CAP, el Servei d’Atenció Primària (SAP) i el Comitè Ètic d’Investigació (CEI). També es va traçar el recorregut del procés, la lògica de cada institució i les seves relacions i tensions entre elles.
Es va analitzar també la forta influència del model biomèdic de salut a l’hora de valorar un projecte d’investigació. Per exemple, els aspectes ètics que el CEI tenia com a referència estaven relacionats amb la biomedicina, però l’antropologia per la naturalesa de la seva disciplina té uns referents ètics diferents.
Breument, les conclusions que es van extraure van ser les següents:
– La complexitat organitzativa del sistema de salut a Catalunya i les seves diferents gerències provoquen que no hi hagi acord comú en quant a l’accés al camp mèdic, es genera un buit legal, pot no haver-hi solidesa ni coherència sobre el que es sol·licita, generant incertesa i complicacions a l’antropòleg.
– A l’antropòleg se li imposen requisits d’accés que no corresponen a la seva disciplina.
– El model biomèdic de salut és la visió de salut que predomina en les institucions públiques i per tant, l’antropologia queda força exclosa com a eina de millora en el camp de la salut.
Bibliografía
Alameda, A. (2018) Malestares en el margen. Sujetos y tránsitos en la fibromialgia, el síndrome de fatiga y la sensibilidad química múltiple. Barcelona: Edicions Bellaterra.
Del Olmo, M.(2010) Dilemas éticos en antropología. Madrid: Editorial Trotta.
Díaz de Rada, A. (2011), El taller del etnógrafo: Materiales y herramientas de investigación en etnografía, Madrid, UNED.
Díaz de Rada, A. y Velasco, H. (2009), La lógica de la investigación etnográfica: un modelo de trabajo para etnógrafos de escuela, Madrid, Trotta.
Galiñanes, M. (2020) Criterios para mejorar la atención sanitaria pública en el siglo XXI. Barcelona, España. Recuperado de: https://www.sinpermiso.info/textos/criterios-para-mejorar-la-atencion-sanitaria-publica-en-el-siglo-xxi
García, M. (2016) Ética y antropología. Madrid: Uned.
Giddens, A. (1991) The consequences of modernity. Cambridge: Polity Press.
Mannik, L., McGarry, K. Practicing Ethnography. Toronto: University of Toronto Press
Martínez, A. (2008) Antropología Médica. Teorías sobre la cultura, el poder y la enfermedad. Barcelona: Anthropos editorial.
58
Martínez, A. (2007) Cultura, enfermedad y conocimiento médico. La antropología médica frente al determinismo biológico. En Esteban, M. L. Introducción a la antropología de la salud aplicaciones teóricas y prácticas.
Martuccelli, D. (2005) Gramáticas del individuo. Buenos Aires: Losada.
Martucelli, D. (2021) La gestión anti-sociológica y tecno-experta de la pandemia Covid-19 Papeles del CEIC, vol. 2021/1, papel 246, 1-16. País Vasco.
Martuccelli, D.; Martinic, R. y Soto, N. (2010) La sociología en los tiempos del individuo. Entrevista a Danilo Martuccelli. Doble vínculo, revista de estudiantes de sociología de la UC. 1 (1), 1-26. Chile.
Martuccelli, D y Seoane, V. (2013) Sociología del individuo: socialización, subjetivación e individuación. Entrevista a Danilo Martuccelli. Archivos de Ciencias de la Educación, 7 (7), 1-12. Argentina: Memoria Académica.
Rabinow, P. (1992) Reflexiones sobre un trabajo de campo en Marruecos. Madrid: Ediciones Júcar.
Sztompka, Piotr (1993) Sociología del cambio social. Alianza editorial, Madrid.
Trillos, Carlos Enrique (2019) Independencia de los comités de ética en salud, un análisis reflexivo. Universidad de Rosario.
Yuill, Cassandra (2018) ¿Is anthropology legal? Anthropology in Action 25,2.
Zaragozá, L. (2004) Acerca del Comité Ético de Investigación Clínica. Algunas consideraciones. Núm. 33. Thémata. Revista de filosofía.
