Aquesta comunicació es basa en un TFG del grau d’antropologia de la UNED finalitzat el 2021. Inicialment es volia fer una recerca sobre la longitudinalitat entre pacient i metge en els Centres d’Atenció Primària (CAPs), però degut als requisits sol·licitats per les institucions públiques i la seva demora, va canviar-se el focus d’investigació i es va fer una anàlisi antropològica de tot el procés d’accés al camp viscut amb el fi d’esbrinar quins factors podien influir en l’accés a una institució mèdica pública.
A través de les dades obtingudes, es van descriure les institucions que van tenir un paper rellevant per l’obtenció del permís: el CAP, el Servei d’Atenció Primària (SAP) i el Comitè Ètic d’Investigació (CEI). També es va traçar el recorregut del procés, la lògica de cada institució i les seves relacions i tensions entre elles.
Es va analitzar també la forta influència del model biomèdic de salut a l’hora de valorar un projecte d’investigació. Per exemple, els aspectes ètics que el CEI tenia com a referència estaven relacionats amb la biomedicina, però l’antropologia per la naturalesa de la seva disciplina té uns referents ètics diferents.
Breument, les conclusions que es van extraure van ser les següents:
– La complexitat organitzativa del sistema de salut a Catalunya i les seves diferents gerències provoquen que no hi hagi acord comú en quant a l’accés al camp mèdic, es genera un buit legal, pot no haver-hi solidesa ni coherència sobre el que es sol·licita, generant incertesa i complicacions a l’antropòleg.
– A l’antropòleg se li imposen requisits d’accés que no corresponen a la seva disciplina.
– El model biomèdic de salut és la visió de salut que predomina en les institucions públiques i per tant, l’antropologia queda força exclosa com a eina de millora en el camp de la salut.