La bruixa en les creences populars i la memòria oral. Revisant l’aportació folklorista amb perspectiva de gènere

Autor/s

Núria Morelló Calafell

nuriamorello@gmail.com

OADPI (Observatori per l'autonomia i els Drets dels Pobles Indígenes de Colòmbia) iGER (Grup d'Estudis sobre la Reciprocitat)

L’objectiu de la ponència passa per posar a dialogar casos de crisis de bruixeria, mal d’ull, llegendes, oracions, històries de dones, rituals i creences recol·lectats entre 2015 i 2017 en el marc de del projecte museístic Se’n parlave i n’hi havie. La bruixeria al Pirineu i les Terres de Ponent amb els reculls d’històries sobre bruixeria duts a terme per folkloristes com Valeri Serra i Boldú, Cels Gomis, Violant i Simorra i Josep Maria Batista i Roca.

La proposta es basa en 3 eixos:

  1. Assenyalar les coincidències i l’estructura de les històries i les llegendes recol·lectades en diferents moments i posar l’atenció en la fina línia que separa el personatge històric, la llegenda i el mite.
  2. Perfilar la figura de la bruixa en les creences populars com un operador simbòlic negatiu que actua com a agent malèfic, forjat en contextos patriarcals i disciplinadors per les dones.
  3. Plantejar la creença en la bruixeria i la màgia de les societats pageses i pirinenques del segle XIX i principis del XX en termes de creences des de la subalternitat amb un ordre i cosmovisió propis.
Bibliografía