Aquesta comunicació explora la chakra kichwa a l’Amazònia equatoriana com una arquitectura i paisatge viu que emergeix de la profunda i recíproca relació cos-terra. Enfront de les actuals crisis ambientals i la pèrdua de biodiversitat —context en què l’antropologia ambiental cerca noves formes de representació i construcció de futurs—, els coneixements de les chakramamas, dones Kichwa encarregades d’agenciar l’espai-temps d’aquesta arquitectura encarnada, revelen una comprensió de l’Amazònia com un teixit viu d’interdependències.
Aquest saber, forjat en segles d’experimentació i intrínsecament lligat a marcs cosmològics que inclouen l’agenciament d’entitats com els supais [esperits de la selva], guia la configuració espai-temporal de la chakra. Lluny de ser una mera pràctica agrícola, la chakra es manifesta com un sistema integral de criança multiespècie, on els Runas [autodenominació dels pobladors Kichwa] i altres éssers no-humans coexisteixen en una “afecció individual y plural”. S’analitzarà com el cicle de la chakra —que inclou fases de cultiu, regeneració i descans— modela el paisatge, fomenta la biodiversitat i, paradoxalment, s’adapta a estructures territorials colonials, redefinint contínuament el seu esdevenir.
La ponència defensarà que la chakra kichwa, más allá de su relevancia local, ofereix un model espai-temporal vital per repensar la capacitat humana de construir futurs sostenibles. Des d’una perspectiva urbanística relacional que s’aprofundeix amb altres disciplines, es posarà èmfasi en la interdependència, la mutualitat i el continu procés de transformació, desafiant dicotomies occidentals i oferint una perspectiva sobre la “convivialitat multiespècie” que emergeix de la pràctica i la cosmologia encarnada en la relació cos-terra.