Aquesta comunicació intenta fer una exploració sobre com l’acció comunitària es proposa com un procés transformador i apoderador del territori en el qual s’aplica. En l’actualitat són cada vegada més els Ajuntaments a Catalunya que duen a terme projectes comunitaris, especialment en els barris que reuneixen els indicadors socioeconòmics més baixos, amb l’expectativa de millorar les condicions de vida dels seus habitants, incidint en la inclusió social i en l’enfortiment de la comunitat, d’acord amb la teoria del canvi que sustenta aquesta metodologia d’intervenció. La meva proposta aquí és explorar com s’articula aquesta intervenció social juntament amb els desitjos i expectatives de benestar del veïnat, els interessos i les promeses del govern local i de la mateixa entitat que desenvolupa el projecte, així com dels agents socials que intervenen durant tot el procés. Algunes qüestions que es plantegen en aquesta anàlisi són Com l’Ajuntament determina l’èxit o fracàs del projecte i com és el llenguatge amb el qual es presenta públicament? Com la comunitat avalua l’èxit o el fracàs del projecte? Com les formes d’organització col·lectiva poden arribar a qüestionar els mateixos fonaments d’organització de l’Ajuntament? I finalment En quina mesura es pot parlar de dinàmiques comunitàries quan són producte d’iniciatives públiques de l’Administració? Quin és el rol de la persona tècnica que coordina la intervenció?
Paraules clau: acció comunitària, dingpolitik, política de les coses, coneixement situat, transformació social, participació ciutadana. |