La memòria col·lectiva entorn de l’autogestió de la festa en l’escena electrònica underground de Mallorca. Un pont entre el passat i el present

En aquesta comunicació s’exposa part del treball en curs, en el marc d’una tesi doctoral en què s’imbrica memòria col·lectiva, autogestió de la festa i dret a la ciutat. El punt d’arrencada és un documental del qual sóc co-autora: La terra per a qui la balla (estrenat al 2023) i que recorre la memòria col·lectiva entorn de l’escena electrònica underground a l’illa de Mallorca. S’aborda, així, la creació d’una escena pròpia (Bennett, 2004; Pedro et al., 2018; Straw, 1991) davant la disconformitat amb l’escena establerta i comercial (Capellà i Miternique, 2021) a partir d’activismes festers i pràctiques DIY (Gallego Pérez, 2009). Sobre una de les funcions del documental, les persones participants assenyalaven la necessitat de deixar un llegat sobre el que s’havia fet i que servís com a relleu per a les generacions presents i futures. Així, el documental ofereix un relat sobre autoorganització festera que esdevé contranarrativa (Delgado, 2003; Fefa, 2018) dels modes de viure el territori enfront de l’homogeneïtzació de les ciutats (Harvey, 2013) i dona compte d’altres històries sobre l’illa de Mallorca, des d’una òptica diferent a la del producte turístic. Però lluny d’establir un “qualsevol passat fou millor”, un missatge que pot ser derrotista, pessimista i descoratjador, proposa un “això va ser possible”, amb la qual cosa, podria servir d’activació de propostes, com a eina de recuperació i reivindicació d’espais per a la desmercantilització de l’oci. Interessa, doncs, en el marc d’aquesta comunicació, establir un possible pont entre el passat i el present (Calvo, 2017), a partir de la indagació en la continuïtat d’aquesta escena pròpia i alternativa avui, a través d’activismes festers actuals, que incorporen elements dels feminismes i de la pugna pel dret a la cultura lliure i autogestionada.