La perspectiva de gènere en les polítiques de seguretat alimentària a Catalunya

Autor/s

Mabel Gracia Arnaiz

mabel.gracia@urv.cat

No especificada


Blu Clos i Cirici

bcirici@gmail.com

Universitat Rovira i Virgili

L’objectiu de la investigació és esbrinar si les polítiques de seguretat alimentària a Catalunya incorporen l’enfocament de drets i l’equitat de gènere, i de ser així, quines estratègies proposen per garantir l’accés equitatiu als recursos alimentaris. La literatura indica que la inseguretat alimentària és més prevalent entre les dones (Martin i Lippert 2012), desigualtat que sovint s’expressa en la distribució i el consum dispars d’aliments dins de la llar (Neogy 2010), formant un continu que va des de la incertesa d’accedir als aliments per mitjans propis, fins a la necessitat de reduir-ne la quantitat, la varietat i la qualitat (Gracia-Arnaiz et al., 2021). Tot i que les dones són qui experimenten les situacions més greus d’inseguretat alimentària (Llobet et al. 2020) i les principals demandants d’ajuda alimentària (Malgesini et al. 2018), les polítiques públiques no s’han dotat d’instruments eficaços per identificar la inseguretat alimentària i eliminar les barreres estructurals que avui impedeixen a moltes persones accedir a una alimentació adequada. Per aquesta raó, i seguint l’enfocament feminista interseccional, en aquesta comunicació mostrarem els resultats de l’anàlisi qualitativa de les polítiques de seguretat alimentària desenvolupades a Catalunya en la darrera dècada. La hipòtesi de treball planteja que l’absència de la perspectiva de gènere en les polítiques de seguretat alimentària ha constituït un impediment per conèixer i actuar amb major efectivitat sobre la inseguretat alimentària. Per fer-ho, recopilarem i analitzarem les principals estratègies i plans existents a l’àmbit de de les polítiques catalanes autonòmiques i municipals (Barcelona/Tarragona), les quals tenen com objectiu garantir el dret a l’alimentació adequada. Presentarem el resultats relatius a l’enfocament conceptual, les àrees d’acció i les possibles avaluacions dels programes. S’espera generar coneixement situat sobre les mancances de manera que contribuïm a construir intervencions eficaces que garanteixin el dret universal a una alimentació adequada.

Bibliografía
Gracia-Arnaiz, Mabel, Garcia-Oliva, Montserrat i Campanera, Mireia. (2021) Food itineraries in the context of crisis in Catalonia (Spain): Intersections between precarization, food insecurity and gender. Social Sciences, 10(10), 352.  Llobet, Marta, Paula Durán Monfort, Claudia Rocío Magaña González, Araceli Muñoz García i Eugenia Piola Simioli. (2020) Précarisation alimentaire, résistances individuelles et expériences pratiques: Regards locaux, régionaux, transnationaux. Anthropology of Food 15.  Malgesini, Graciela, Silvina Monteros, Aurea Grané i Rosario Romera. (2018) Valoración del impacto del Fondo de Ayuda Europea para las personas más desfavorecidas (FEAD) en España, a través de la percepción de las personas beneficiarias, Organizaciones y personal de gestión. Boletín Vulnerabilidad Social 16: 1–147.  Martin, Molly A. i Adam M. Lippert. (2012) Feeding her children, but risking her health: The intersection of gender, household food insecurity, and obesity. Social Science Medicine 74: 1754–64.  Neogy, Suniti. (2010) Gender Inequality, Mothers’ Health, and Unequal Distribution of Food: Experience from a CARE Project in India. Gender and Development 18: 479–89.