En el marc de l’actual Estratègia Europea de Cura i les polítiques de desinstitucionalització impulsades a Espanya, prenen rellevància els models d’atenció per a persones grans que busquen afavorir la permanència al domicili i l’entorn comunitari, el que suposa necessàriament prestar atenció als serveis de cura per garantir una atenció de qualitat.
A Catalunya, els habitatges tutelats i els habitatges amb serveis de titularitat pública, son opcions poc conegudes, però que es presenten com una alternativa al model tradicional d’habitatge, oferint espais privats amb serveis comuns i que compten amb una atenció social. A partir dels resultats d’una investigació etnogràfica basada en estudis de cas, en aquesta comunicació ens proposem analitzar com es resolen les necessitats de cura en aquests habitatges. En concret, ens interessa examinar si aquestes opcions poden afavorir la professionalització dels treball de cura remunerats.
En investigacions anteriors hem pogut comprovar com la llar, en tant que espai privat i íntim, invisibilitza el treball remunerat de cura, devaluant-lo socialment i precaritzant-lo, en bona part per la seva associació amb les tasques que tradicionalment han realitzat les dones de manera gratuïta en el marc de les relacions familiars. Ara, ens proposem analitzar fins a quin punt els habitatges tutelats o amb serveis poden contribuir a subvertir aquesta situació. Amb aquesta aportació volem contribuir al debat sobre la interrelació entre habitatge i cura, reflexionant sobre les condicions que poden afavorir formes més justes i sostenibles d’atenció en la vellesa, basades en uns serveis públics de proximitat de qualitat i que també garanteixin condicions laborals dignes per a les treballadores de la cura.