La Festa Major de Sant Fèlix de Vilafranca del Penedès és una de les celebracions festives més populars del país i de les que millor i amb més continuïtat ha conservat la seva estructura. És considerada la Festa Major de Penedès i “la més típica de Catalunya” (Albà, 1999). Va ser una de les primeres festes majors de Catalunya en ser declarada com a Festa Tradicional d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya l’any 1991, reclassificada l’any 2010 com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional, el mateix any, els castells van ser declarats Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO. Aquest reconeixement atorgà a la Festa Major i a la Diada de Sant Fèlix una major visibilitat i projecció en l’àmbit nacional, més enllà del Penedès. Segons Prats (2007), tota activació patrimonial local té efectes en el desenvolupament i el benestar de la població. Un estudi sobre l’impacte econòmic de la Festa Major de Vilafranca del Penedès (Llatcha, 2016) posa en relleu que la Festa, ja des de fa gairebé una dècada, viu un moment de vitalitat, però també apareix com un exemple de les dificultats que enfronta actualment arran del seu reconeixement patrimonial: les principals activitats lligades a la festa tradicional gairebé no admeten més espectadors i especialment les actuacions castelleres.
Aquesta comunicació presenta els primers resultats d’una recerca doctoral d’aproximació a la Festa Major tradicional de Vilafranca del Penedès des del treball de camp etnogràfic i l’anàlisi documental per conèixer els efectes del reconeixement i popularitat de la Festa actual, els conflictes generats i les accions dels participants per mantenir allò que consideren fonamental de l’estructura tradicional. La tesi té en compte que d’entre els diferents tipus d’impactes generats pels esdeveniments, els de tipus social han estat uns dels menys tinguts en compte (Richards i Palmer, 2010).