Aquesta comunicació vol recuperar la figura de Palmira Jaquetti Isant (1895–1963), poeta, musicòloga i folklorista, com una de les protagonistes oblidades d’un passat etnogràfic que l’antropologia catalana ha tendit a desvincular de la seva genealogia disciplinar. Participant activa en la Missió de Recerca de la Cançó Popular Catalana impulsada per l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Jaquetti desenvolupà una intensa activitat de camp, especialment en territoris rurals i perifèrics, recollint cançons, llegendes, oracions i relats de vida, amb una sensibilitat tant estètica com etnogràfica que anticipa preocupacions de l’antropologia contemporània.
Malgrat la seva tasca ingent i el seu compromís cultural, Jaquetti ha estat sistemàticament exclosa de la història de la disciplina, en part per la seva condició de dona en un context patriarcal, i en part per l’ambigüitat epistemològica del folklorisme, sovint menystingut per les mirades disciplinars posteriors. La comunicació proposa repensar el llegat de Jaquetti des d’una perspectiva de gènere, recuperant els seus quaderns de camp com a materials etnogràfics de primer ordre, i posant en qüestió les fronteres que han separat el folklore de l’antropologia.
La figura de Jaquetti, lluny de ser una “precursora” menor, ens obliga a revisar els relats sobre els orígens de l’antropologia catalana i ens permet obrir el camí a una història més plural, crítica i fidel als marges —disciplinars, geogràfics i de gènere— on sovint s’ha construït el coneixement etnogràfic.