A Catalunya, la relació entre els assentaments humans i els espais forestals ha estat marcada per una tensió històrica. El paisatge forestal ha viscut cicles d’aforestació i desforestació que reflecteixen canvis econòmics, socials i ambientals. En les darreres dècades, l’abandonament progressiu de les activitats agrícoles i ramaderes ha afavorit l’expansió dels boscos, especialment en zones de muntanya i en nuclis rurals de petita escala, tot generant una nova configuració territorial i paisatgística. Aquest treball analitza com aquest nou escenari ha donat lloc a la pèrdua, però també a la reconfiguració, d’una cultura popular del bosc. A partir d’un enfocament interdisciplinari que combina l’anàlisi de la història ecològica del paisatge, l’anàlisi urbanística i el treball etnogràfic, s’han dut a terme tallers participatius en set municipis del Baix Camp. Mitjançant la cartografia col·laborativa, s’han identificat les pràctiques forestals del passat, els conflictes ambientals actuals i les projeccions de futur. Els resultats mostren que, davant reptes ambientals com l’escalfament global, el risc creixent d’incendis o la sequera, emergeixen noves formes d’interacció amb el bosc. Pràctiques com les Agrupacions de Defensa Forestal, la silvopastura, la gestió comunitària dels boscos o la producció de biomassa, juntament amb activitats lúdiques i educatives, apunten a la formació d’una nova cultura forestal. Aquesta cultura, arrelada al territori, però atenta a reptes globals, representa una via prometedora per repensar el bosc integrant dimensions humanes i més-que-humanes. Aquesta recerca ressitua el bosc com a espai viu socialment construït i assenyala les claus per afrontar els reptes del futur a partir del diàleg amb la població local.
L’emergència d’una nova cultura popular forestal en la transisió contemporània cap a boscos resilients
Bibliografía
Albert, A., & Bulcroft, K. (1988). Pets, Families, and the Life Course Author. In Source: Journal of Marriage and Family (Vol. 50, Issue 2). http://www.jstor.orgURL:http://www.jstor.org/stable/352019
Algarra Bascón, D. (2015). El comú català. La història dels que no surten a la història. Potlatch.
Arbués, C., & Oliver, J. (2015). Geografia, historia i arqueologia agraria del feudalisme a la muntanya (Vol. 49).
Baridon, M. (1926-2009). (2006). Naissance et renaissance du paysage. Actes Sud. http://catalogue.bnf.fr
Bolòs, J. (2008). La implantació del císter al territori: La formació del patrimoni i la transformació del paisatge.
Cervera, T., Garrabou, R., & Tello, E. (2015). Forestry policy and trends in the woodland areas of Catalonia from the 19th century until the present. Investigaciones de Historia Economica, 11(2), 116–127. https://doi.org/10.1016/j.ihe.2014.04.002
Cortés, J. B. (2021). Breu història de les forests dels pobles de Catalunya.
de Bolòs i Capdevila, M. del T. (2005). El paisatge rural dels Països Catalans i la seva evolució. Història Agrària Dels Països Catalans, Vol. 1, 51–99. https://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=7912167
Domínguez Martín, R. (2001). Las tranformaciones del sector ganadero en España (1940-1985).
Ecologistas en Acción. (2022). Con la soja al cuello: piensos y ganadería industrial en España. https://www.ecologistasenaccion.org/182789/
Garcia-Oliver, F. (2004). L’expansió (1200-1350). In Història agrària dels Països Catalans. Vol. 2.
Gil Sánchez, L., Casals Costa, Vi., Pardo Navarro, F., Xalabarder Arlet, M., & Postigo Mijarra, J. M. (2007). Tercer inventario forestal. La transformación histórica del paisaje forestal en Cataluña.
Gordon, R., & Gordon, R. (2017). From Pests to Pets: Social and Cultural Perceptions of Animals in Post-medieval Urban Centres in England (AD1500 – 1900). Papers from the Institute of Archaeology, 27(1). https://doi.org/10.5334/PIA-478
Greenpeace. (2021). Presentación informe macrogranjas: La contaminación del agua por nitratos ha aumentado más del 50% en solo cuatro años. https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/la-contaminacion-del-agua-por-nitratos-ha-aumentado-mas-del-50-en-solo-cuatro-anos/?utm_source=chatgpt.com
Ingold, T. (1993). The Temporality of the Landscape. World Archaeology, 25(2), 152–174.
Moreno, J. M., Urbieta, I. R., Bedia, J., Gutiérrez, J. M., & Vallejo, V. R. (2015). Cap 34- Los incendios forestales en España ante al cambio climático.
Nuss-Girona, S., Soy, E., Canaleta, G., Alay, O., Domènech, R., & Prat-Guitart, N. (2022). Fire Flocks: Participating Farmers’ Perceptions after Five Years of Development. Land, 11(10), 1718. https://doi.org/10.3390/LAND11101718/S1
Pausas, J. G., & Bond, W. J. (2020). On the Three Major Recycling Pathways in Terrestrial Ecosystems. Trends in Ecology & Evolution, 35(9), 767–775. https://doi.org/10.1016/J.TREE.2020.04.004
Prodeca. (2024). El sector de la carn i embotits | Prodeca. https://www.prodeca.cat/ca/sectors/el-sector-de-la-carn-i-embotits
Ritchie, H. (2021). How have the world’s energy sources changed over the last two centuries? Our World in Data. https://ourworldindata.org/global-energy-200-years
Roger, A. (1997). Court traité du paysage (2nd ed.). Gallimard.
Sánchez Martín, Á. (2024). ¿Hay más perros que niños en España? Eso parece, aunque los datos oficiales son parciales y sesgados | España | EL PAÍS. El País. https://elpais.com/espana/2025-02-26/hay-mas-perros-que-ninos-en-espana-no-esta-claro-los-datos-oficiales-son-parciales-y-sesgados.html
Tappeiner, U., Leitinger, G., Zariņa, A., & Bürgi, M. (2021). How to consider history in landscape ecology: patterns, processes, and pathways. Landscape Ecology, 36(8), 2317–2328. https://doi.org/10.1007/S10980-020-01163-W/FIGURES/1
Tello, M. (2013). La transformació històrica del paisatge entre l’economia, l’ecologia i la història: podem posar a prova la hipòtesi de Margalef? https://doi.org/10.2436/20.3002.01.29
Valbuena-Carabaña, M., de Heredia, U. L., Fuentes-Utrilla, P., González-Doncel, I., & Gil, L. (2010). Historical and recent changes in the Spanish forests: A socio-economic process. Review of Palaeobotany and Palynology, 162(3), 492–506. https://doi.org/10.1016/j.revpalbo.2009.11.003
van der Ploeg, J. D. (2018). The New Peasantries. Rural Development in Times of Globalization. Routledge. www.routledge.com/books/series/ECEFA/
Vila Valentí, J. (1956). Evolució histórica de la transhumáncía a Catalunya.
Violant i Simorra, R. (1990). Etnografia de Reus i la seva comarca: el Camp, la conca de Barberà, el Priorat. Alta Fulla.