En aquesta comunicació abordarem com s’ha expressat la tensió entre el dret a l’habitatge i el dret a la propietat en els processos legislatius a Catalunya entre el 2007, quan s’aprova la Llei de dret a l’habitatge, i el 2023. A partir de l’any 2015 observem una producció legislativa molt intensa, acompanyada també de recursos d’inconstitucionalitat, que han generat un corpus normatiu ampli al voltant del dret a l’habitatge. En aquest període destaquen algunes inciatives aprovades al Parlament sota l’impuls d’organitzacions com la Plataforma d’Afectades per la Hipoteca i el Sindicat de Llogateres.
El nostre objectiu és explorar l’impacte dels moviments socials en aquests processos, i com la mobilització social pot haver estat clau per fer que, davant la tensió entre el dret a l’habitatge i el dret a la propietat, predomini l’un o l’altre en diferents mesures aprovades pel Parlament o l’executiu català. Entenem que diferents apostes legislatives són fruit de diferents consensos socials, i ens interessa veure com els discursos de parlamentaris i governants es transforma davant els canvis impulsats per les organitzacions socials, arribant a l’extrem de votar mesures contradictòries amb els seus programes, o defensar avui mesures contràries a les que van votar en el passat.
A banda de l’anàlisi de la pròpia legislació, treballem a partir dels debats parlamentaris sobre diferents lleis i decrets, i una sèrie d’entrevistes realitzades a persones de diferents partits que han participat en processos legislatius o mesures de govern vinculades al dret a l’habitatge al llarg del període analitzat.