Aquesta comunicació pretén discutir els reptes d’etnografiar l’intangible, prenent com a punt de partida les experiències durant el meu treball de camp a Maputo (sud de Moçambic), així com les reflexions pràctiques i epistemològiques basades en elles. Al llarg de la comunicació, argumentaré que els reptes de produir obres etnogràfiques que abasten coses, persones i relacions suposadament intangibles estan principalment relacionats amb el manteniment de supòsits epistemològics basats en les dicotomies que caracteritzen la producció de coneixement antropològic. Inspirat per obres com les de Paul Stoller (1989), Yael Navaro-Yashin (2012) i Francis Nyamnjoh (2015), busco problematitzar la meva pròpia narrativa etnogràfica i distanciar-me dels discursos i mètodes de recerca que poden reforçar les oposicions entre “afectiu i cognitiu, subjecte i objecte, aparença i essència, raó i passió, corporal i ideal, humà i animal, realitat i representació, l’u i el múltiple” (Nyamnjoh, 2015: 6), – o fins i tot l’invisible, el tangible i l’intangible. Davant d’aquest panorama, pretenc discutir estratègies per superar aquests dualismes, buscant percebre quines són les possibilitats i els límits de produir una recerca acadèmica que tracti els intangibles, sense reforçar les oposicions esmentades anteriorment.