Aquesta comunicació parteix d’una recerca etnogràfica al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), un equipament públic des del qual vaig voler analitzar com es construeix i es legitima institucionalment una determinada concepció de la cultura. La investigació s’inscriu en una línia crítica centrada en les formes de poder i capital simbòlic que operen dins del camp cultural (Bourdieu, 2014)
La meva intenció inicial era analitzar quins conceptes de cultura mobilitza la direcció artística del TNC, però una sèrie de negatives i restriccions d’accés van marcar un límit important en el treball de camp. Aquestes dificultats no només van condicionar el disseny de la recerca, sinó que van esdevenir una via d’anàlisi en si mateixes: van posar al centre de la investigació els mecanismes institucionals de control de la informació, i van obrir una nova línia centrada en la relació entre discurs públic, poder simbòlic i opacitat institucional.
A partir d’aquest desplaçament, vaig optar per una estratègia de netnografia política, seguint el plantejament de Kozinets (2021), orientat a estudiar com s’articulen el poder i la ideologia a través dels discursos digitals institucionals. Aquest enfocament em va permetre observar com les institucions poden simular transparència mentre protegeixen jerarquies i estructures internes, a través del que Fox (2007) anomena transparència opaca.
Prenent com a punt de referència la metàfora de Delgado (2008), que descriu la cultura com la nova religió de l’Estat, i inspirada per Laura Nader (1972) i la seva proposta de studying up, aquesta comunicació proposa una reflexió crítica sobre com s’instrumentalitza el discurs cultural i quins dogmes sustenten el seu poder legitimador, contribuint així a la producció d’estatalitat.