L’olor cultural com agent · #Topoolorgrafies

Allen, L. (2021). “The smell of lockdown: Smellwalks as sensuous methodology”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/85547628/ . [Consulta 2025]. Paper. Augé, M. (1992). Los no lugares: espacios del anonimato. Barcelona: Ed. Gedisa. (2007). Por una antropologia de la movilidad. Barcelona: Ed. Gedisa.. Bender, B. (2002). “Time and Landscape”, a Current Anthropology, vol. 43, suplement S4, pàg. S103-S112.  Benítez Valero, L. (2014). Bioarte. Una estética de la desorganización. Tesis Doctoral. Departament de filosofia Universitat Autònoma de Barcelona, UAB. Directors: Gerard Vilar Roca (Director) & Marta Tafalla Gonzalez (Directora).  <http://hdl.handle.net/10803/129126> [Consulta: juliol 2024]. Paper. Bouchard, Natalie, (2015). “Our (fantasm)odorific environment”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/22029677/. [Consulta 2023]. Paper. Braidotti, Rossi. (2015 [2013]): Lo Posthumano. Barcelona: Ed. Gedisa. Buxó, M. (2005). “Diarquia contraposada: l’olor i el color en els paisatges de la religiositat”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, ISSN 1132-6581, 26, pàg. 78-91. Candau, J. (2000). Mémoire et expériences olfactives. París: Ed. Presses Universitaires de France.  (1996). Anthropologie de la mémoire. París: Ed. Presses Universitaires de France.  (1998). Mémoire et identité. París: Ed. Presses Universitaires de France. (2009). “Temps en partage: ressources, représentations, processus”, a Le temps partagé de la sensation olfactive, pàg. 47-54. Disponible en línia a: <https://halshs.archives-ouvertes.fr/halshs-01736670/ document> (2003). “El lenguaje natural de los olores y la hipótesis Sapir-Whorf“, a Revista de Antropología Social, 12, pàg. 243-259. Disponible en línia a: <https://revistas.ucm.es/index.php/RASO/article/viewFile/> Classen, C. (1993). Worlds of Sense: exploring the senses in history and across cultures. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Classen, C.; Howes, D. i Synnott, A. (2002 [1994]). Aroma: the cultural history of smell. Londres i Nova York: Ed. Routledge. Del Pino Molina, Miriam (2022). “Strange smells, familiar smells and forbidden smells: Building the Fulbe imaginary through smell”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/91190997/. [Consulta desembre 2024]. Experimentos de enredos en etnografía multimodal. Paper. Descola, Ph. (1993). Les lances du crépuscule: Relations jivaros, Haute-Amazonie. Paris: Ed. Terre humaine. Descola, Ph. & Palson, G. (coord.) 2001 “Construyendo naturalezas. Ecologia Simbòlica y práctica social”, a  Descolà, Ph. and Pálsson, G. (coord.): Naturaleza y sociedad. Perspectivas antropológicas. Dilthey, W. ( 1945): Teoría de la concepción del mundo. Madrid: Ed. Alianza. Douglas, M. (1991): Pureza y peligro. Un análisis de los conceptos de contaminación y tabú. Madrid: Ed. Siglo XXI.  (1996): La Aceptabilidad del riesgo según las ciencias sociales. Barcelona [etc.]: Ed. Paidós, (1996. [cop. 1978]): Símbolos naturales: exploraciones en cosmología. Madrid: Ed. Alianza. (1998): Estilos de pensar : ensayos críticos sobre el buen gusto. Barcelona: Ed. Gedisa.  (2006): El Levítico como literatura. Barcelona: Ed. Gedisa, Fe Abalos, Cecilia (2016): “Smell, Space and Othering”. IAFOR Journal of Cultural Studies, a Volume 1 – Issue 2 – Autumn 2016. Disponible en línia: https://www.academia.edu/73864795/. [Consulta 2024]. Paper. Galindo González, Gabriela. Una reflexión sobre el Bio-­Arte · Los límites de la ciencia, son los los límites de mi mundo. A: <https://www.academia.edu/1578651/>. [Consulta: gener 2024]. Paper. Gell, A. (2016 [1998]):  “Arte y Agencia Una Teoría Antropológica”. Buenos Aires: Ed. SB. González Varela, Sergio Armando (2015): “Antropología y el estudio de las ontologías a principios del siglo XXI: sus problemáticas y desafíos para el análisis de la cultura”. Estudios sobre las Culturas Contemporáneas. Hansson, Bill (2022): “Cuestión de Olfato”. Barcelona. Ed: Planeta de Libros.  Halbwachs, M. (1994): “La memoria no hace revivir el pasado, pero lo reconstruye” i “La localización de los recuerdos”, a M. Halbwachs, Los marcos sociales de la memoria. Barcelona: Ed. Anthropos, pàg. 42-56 i pàg. 139-174. (1968): “Memoria colectiva y tiempo” i “Memoria colectiva y espacio”, a M. Halbwachs, La memoria colectiva. Zaragoza: Ed. Prensas Universitarias de Zaragoza, pàg. 89-161. Haraway, Donna J. & Segarra, Marta (2020): “El mundo que necessitamos”. Barcelona: Ed. Icaria . Haraway, D. (2019 [2016]): “Seguir con el problema, generar parentesco en el Chthuluceno”. Bilbao: Ed. Consonni.  (2016): Manifiesto de las especies de compañía. Bilbao: Ed. Sans Soleil. Howes, D. (1986): “Le sens sans parole: vers une anthropologie de l’odorat.” Annu. Revue Anthropologie et Sociétés, vol. 10, 3, pàg. 29-45. Disponible en línia a: <http://id.erudit.org/iderudit/006362ar> [Consulta: 29 de  març de 2012]. Paper. Hsuan L. Hsu. (2016): “Olfactory Art, Transcorporeality, and the Museum Environment”. Annu. Resilience: A Journal of the Environmental Humanities, Vol. 4, No. 1 (Winter 2016), pp. 1-24. Published by: University of Nebraska Press Stable. Disponible en línia a: URL: <http://www.jstor.org/stable/10.5250/resilience.4.1.0001> i <https://www.academia.edu/34065949> [Consulta: octubre  2023, febrer 2024 i juliol 2024]. Paper. (2016): “Naturalist Smellscapes and Environmental Justice”, a American Literature, Volume 88, Number 4, December 2016 DOI 10.1215/00029831-3711126 © 2016 by Duke University Press. Disponible en línia: https://www.academia.edu/34065943. [Consulta Febrer 2024]. Paper. (2020): “The Smell of Risk. Environmental Disparities and Olfactory Aesthetics”. New York: Ed. NYU Press. Disponible en línia (2022) a: https://www.academia.edu/78363914/. [Consulta febrer 2024]. Paper. (2021): “Olfactory Politics in Black Diasporic Art”. Chapter. disponible en línia a: https://www.academia.edu/101958444/. [Consulta 2024]. Paper. Ibram X.Kendi (2020): “Com ser antiracista”. Barcelona: Ed: Raig Verd. Ingold, T. (2000). The perception of the enviroment. Essays on livelihood, dwelling and skill. Nova York: Ed. Routledge.  (2007). Lines, a brief history. Abingdon, Oxon: Ed. Routledge. Ivasiuc, Anna and Racles, Andrea (2019). “Emplacing Smells · Spatialities and Materialities of ‘Gypsiness”.  Disponible en línia a: https://www.academia.edu/42137095/  [Consulta 2025]. Paper. Kirk_Smith, M. (1994). “Culture and Olfactory Communication”, Published in "Ethological Roots of Culture", Ed. Gardner A., Dordrecht, Holland: Kluwer Academic Pubs., pp.385-406, 1994. (NATO Advanced Science Institute Series D: Behavioural and Social Sciences, Vol.78).  Consulta en línia a: https://www.academia.edu/98162225/. [Consulta 2025]. Paper. Kline Silverman, E. 1998 “Traditional Cartography in Papua New Guinea”, a Woodward, D. -  Malcolm Lewis, G. (eds.): The history of Cartography, Cartography in the Traditional African, American, Artic, Australian, and Pacific Societies. Vol 2, Llibre 3, pp. 423- 442. ChicagoLondon: Ed. University of Chicago Press. Lanoix, C. (2014). “Notes, Notation, Narration : Le carnet de terrain comme carto-ethnographie”, Belgeo [En ligne], 2 | 2014, en línia el 17 de desembre del 2014, URL: http://journals.openedition.org/belgeo/12862; DOI: 10.4000/belgeo.12862. [Consulta: 16 gener 2020]. Paper. Larrea, C. (1997). La cultura de los olores: una aproximación a la antropología de los sentidos. Quito: Ed. Abya Yala. Lindón, A. (2006). “La espacialidad de la vida cotidiana: hologramas socio-territoriales de la cotidianidad urbana”, a J. Nogué i J. Romero (ed.), Las otras geografías. València: Ed. Tirant lo Blanc, pàg. 424-445. López del Rincón, D. (2013).  “Historiando el bioarte o los retos metodológicos de la Historia del Arte (de los medios)”.  Disponible en línia a: https://www.academia.edu/81526389/. [Consulta 2025]. Paper. Mancuso, Stefano (2015): “Sensibilidad e inteligencia en el mundo vegetal”. Barcelona. Ed: Galaxia Gutenberg  (2020): “La nació de les plantes”. Barcelona. Ed: Galaxia Gutenberg (2019). El increíble viaje de las plantas. Barcelona. Ed: Galaxia Gutenberg McLean, Kate. (2012): “Location, emotion and the senses: a virtual dérive smellmap of Paris”, 8th International Design and Emotion Conference London 2012 Central Saint Martins College of Art &amp; Design. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/6001558/. [Consulta 2024]. Paper. (2017): “Smellmap: Amsterdam - Olfactory Art & Smell Visualisation” a,  https://www.academia.edu/12994885/. [Consulta 2021]. Paper. Meral, Seda (2021): “The Topography of Smell as A Place-Making Subject”. Publication name: SPACE International Journal of Space Studies in Architecture and Urban Design. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/103855371/. [Consulta 2024]. Paper. Miah, Andy (2012). “Bioart: Transhuman and Posthuman Performance”.  Revista Teknokultura, (2012), Vol. 9 Núm. 1: 85-104 http://teknokultura.net ISSN: 1549 2230. [Consulta: juliol 2022]. Paper. Muller, Clara.  (2018): “An Overview of Olfactory Art”.  A Nez, the olfactory magazine, no.4. (2023): “Respirer avec le non-humain”. ISSN 2741-2318. Une revue réalisée avec le soutien financier de l’Université Bordeaux Montaigne. A https://www.astasa.org/2023/09/28/ [Consulta: octubre 2023]. Paper. (2021): “Maldoror, Les Effluves du Mal”. NEZ, #09, pàg 29. Disponible en línia a: https://columbia.academia.edu/ClaraMuller [Consulta: 2024]. Paper. (2025): “A Sense of Connection: Reclaiming Smell as a Medium for Multispecies Encounters in Contemporary”, a “ArtUncommon Senses V Sensing the Social, the Environmental, and Across the Arts and Sciences” Book of ABSTRACTS. Disponible en línia a: https://columbia.academia.edu/ClaraMuller [Consulta: maig 2025]. Paper. Nieuwhof, Anne (201-17) . 2Olfactory Experiences in Museums of Modern and Contemporary Art SMELL AS A NEW CURATORIAL STRATEGY”.  Disponible en línia: https://www.academia.edu/37170773/. [Consulta 2025]. Paper. Pandya, V. (1990). “Movement and Space: Andamanese Cartography”, a American Ethnologist Vol. 17, nº 4, pp. 775-797, Blackwell Publishing on behalf of the American Anthropological Association. www.jstor.org/stable/ 645713 Paterson, MarK (2012). “On sensory history and contemporary placemaking in the social sciences”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/82240581/. [Consulta 2025]. Paper. Peña-Guzmán, David (2023): “Cuando los animales sueñan El mundo oculto de la consciencia animal”. Guadalajara. Ed: Errata Naturae. Quiroz, Mónica (2010). Semiótica del olor. Tesis Doctoral. Departamento de filosofia y Letras.  Universitat Nacional Autònoma de México. Directorsa: Beatriz Arias Álvarez.  Racles, Andreea (2019): "Emplacing Smells · Spatialities and Materialities of ‘Gypsiness’ ”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/58363277/. [Consulta 2024]. Paper. Radcliffe-Brown. (1964): Andaman Islanders. New York: Ed. The Free Press. Raux, Boris (2014). Introducing odour in a work of art:A prelude to the sharing of hand-in-hand self-narratives so as to re-act the beginnings of a new socio-construction with the others.. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/9954719/. [Consulta 2025]. Paper. Safina, Carl (2017): “Mentes maravillosas Lo que piensan y sienten los animales”. Barcelona. Ed: Galaxia Gutenberg.  Segarra, Marta. (2002): “Humanimales Abrir las fronteras de lo humano”. Capellades, Barcelona: Ed. Galaxia Guttenberg.  Shiner, Larry & Kriskovets, Yulia (2007): The Aesthetics of Smelly Art, The Journal of Aesthetics and Art Criticism, Volume 65, Issue 3, August 2007, Pages 273–286, https://doi.org/10.1111/j.1540-594X.2007.00258.x. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/11978353 [Consulta: febrer 2023]. Paper. Sperber, D. (1978):  El simbolismo en general. Barcelona: Promoción cultural. Sutton, D. (2005). “Evocació de la memòria: alimentació i la unió dels sentits en una illa grega”, a Revista d’Etnologia de Catalunya, núm. 26; pàg. 24-37. Disponible en línia a: <https://www.raco.cat/index.php/ RevistaEtnologia/article/view/49437 >. [Consulta 2011].  Tremblay, jean-Thomas, Hsuan L. Hsu and Aleesa Cohene (2020): “Skunk: Olfactory Violence and Morbid Speculation”. Disponible en línia a: https://www.academia.edu/ (search ? ) [Consulta 2024]. Paper. Tuan, Yi-Fu. (2007[1974]): Topofilia. Santa Cruz de Tenerife: Ed. Melusina. Tullett, William. (2023): Smell and the Past Noses, Archives, Narratives. London: Ed. BLOOMSBURY ACADEMIC Bloomsbury Publishing Plc. Wicky, Érika. (2024). “Curating and Preserving Olfactory Art and Heritage” (CIHA). Disponible en línia a: https://www.academia.edu/103464315/. [Consulta 2024]. Paper. Yong, E. (2022): An Immense World: How Animal Senses Reveal the Hidden Realms Around Us. Ed. Penguin Random House. A Resseña por GrupAVA | Dic 19, 2022 | blog GRUP AVA / BLOG  Yong, E. (2022[2024]): Un món immens, Els sentits dels animals revelen els regnes ocults que ens envolten. Valls: Ed. 9 Grup Edicions Cossetània Edicions.  *** Odeuropa (https://odeuropa.eu) The American Historical Review, volum 127, número 1, març de 2022, pàgines 261–309. Publicat: 26 d'abril de 2022. [Consulta: maig/desembre 2022 gener 2023]. “Smell, History, and Heritage”: una conversa amb William Tullett, Inger Leemans, Hsuan Hsu,Stephanie Weismann, Cecilia Bembibre, Melanie A. Kiechle, Duane Jethro, Anna Chen, Xuelei Huang, Jorge Otero-Pailos, and Mark Bradley. Cecilia Bembibre és professora de Patrimoni Sostenible a la University College de Londres, i és una professional del patrimoni i de la comunicació centrada en el patrimoni olfactiu, la participació del públic i l'experiència de visitants i usuaris. La recerca de la doctora Bembibre sobre història olfactiva ha estat presentada en més de tres- cents mitjans de comunicació d'arreu del món, i combina un doctorat en ciències del patrimoni amb més de quinze anys d'experiència en mitjans de comunicació i publicacions per explorar noves maneres de presentar objectes i espais històrics. Mark Bradley és professor de clàssics a la Universitat de Nottingham. Té interessos de recerca en la percepció sensorial a l'antiguitat grega i romana i la història del cos humà. És autor de Color and Meaning in Ancient Rome (Cambridge University Press, 2009) i coeditor de la sèrie de sis volums de Routledge Senses in Antiquity (2013– 18). 41 Anna Chen és la bibliotecaria en cap de la Biblioteca Memorial William Andrews Clark de la UCLA. Ha impartit cursos de biblioteconomia de llibres rars i col·leccions especials a UCLA i a la Universitat d'Illinois. Té un doctorat en literatura anglesa per la Universitat de Yale i un màster en estudis de la informació per la Universitat de Texas a Austin. Ha publicat manuscrits medievals i moderns, amb interessos de recerca addicionals en estudis sensorials i cultura documental interactiva. Hsuan L. Hsu és professor d'anglès a la Universitat de Califòrnia, Davis. És autor de The Smell of Risk: Environmental Disparities and Olfactory Aesthetics (NYU Press, 2020) i de diversos assaigs sobre cultura i política olfactiva. Està escrivint un llibre sobre aire condicionat per a la sèrie Object Lessons de Bloomsbury. Xuelei Huang és professor titular d'estudis xinesos a la Universitat d'Edimburg. És autora de The Social Life of Smell in Modern China (Cambridge, de propera publicació) i Shanghai Filmmaking: Crossing Borders, Connecting to the Globe, 1922–1938 (Brill, 2014), i és coeditora de Sensing China: Modern Transformations of Cultura sensorial (Routledge, 2022). Duane Jethro és investigador júnior al Centre de conservació de l'arxiu de la Universitat de Ciutat del Cap. Treballa en la construcció cultural del patrimoni i de les cultures públiques contestades. El seu llibre Heritage Formation and the Senses in Post-Apartheid South Africa: Aesthetics of Power (Routledge, 2019) és una història cultural de l'herència i la creació de sentit a la dispensació posterior a l'apartheid. Melanie A. Kiechle és professora associada d'història a Virginia Tech i autora de Smell Detectives: An Olfactory History of Nineteenth-Century Urban America (University of Washington Press, 2017). Ha escrit sobre la salut pública del segle XIX per a Journal of Social History , Journal of Urban History i "Made by History" del Washington Post . Inger Leemans és professora d'història cultural a la Vrije Universiteit Amsterdam i PI de NL-Lab, un nou grup de recerca sobre cultura i identitat holandesa al Clúster d'Humanitats de la Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences (KNAW). La seva investigació se centra en la història cultural moderna, la història de les emocions i els sentits, l'economia cultural, la història del coneixement i les humanitats digitals, i ha publicat sobre la història de la pornografia, la Il·lustració (radical), la infraestructura cultural, les borses, i crisis financeres. Jorge Otero-Pailos és professor i director de Preservació Històrica de la GSAPP. La seva obra ha estat encarregada  i exposada als principals museus, fundacions i biennals, i és fundador i editor de la revista Future Anterior , autor de Architecture's Historical Turn (University of New Mexico Press, 2010) i col·laborador de revistes acadèmiques. i llibres com l' Oxford Encyclopedia of Aesthetics i Rem Koolhaas's Preservation Is Overtaking Us (2014). William Tullett és professor associat d'història sensorial a la Universitat Anglia Ruskin de Cambridge. El seu primer llibre va ser Smell in Eighteenth-Century England (Oxford University Press, 2019) i actualment n'està escrivint un segon, Smell and the Past: Archives, Narrative, Heritage . Forma part del projecte Odeuropa, finançat per la UE-Horizon-2020. Stephanie Weismann és Hertha Firnberg-Fellow a l'Institut d'Història d'Europa de l'Est de la Universitat de Viena, actualment treballa en el seu segon llibre, The Smellscapes of Lublin , una història urbana olfactiva del segle XX a Polònia; està interessada en la història de l'experiència, els paisatges sensorials urbans i les geografies emocionals. La recerca subjacent a aquesta conversa ha comptat amb el suport parcial del projecte del programa Horizon 2020 de la Unió Europea ODEUROPA amb el número de subvenció 101004469. ** sensorystudies.org