La relació amb persones finades que viuen, per així dir-ho, en un espai intermedi entre la vida i la mort és una de les variants de comunicació entre el visible i l’invisible que trobem en tantes societats, també la nostra. Els fantasmes són entitats que, residents en aquesta societat immaterial que, en certs llocs i oportunitats que mai són arbitràries, es materialitzen davant els vius per informar-nos quelcom que hauríem de saber o témer. Aquests fenòmens ens mostren el món social com a foradat, esquitxat d’esquerdes per les quals es filtren l’inconfessable i inconcebible que nia al seu si i el fonamenta en secret, remordiments o ressentiments d’allò que ells no obliden i que no volen que nosaltres oblidem.
El problema amb què s’enfronta una etnografia de les presències fantasmals és que, inaccessible un accés directe a l’aparegut o apareguda, s’ha de limitar a la manera com l’experiència extraordinària esdevé relat. L’única informació relativament directa amb la qual comptem és la que s’obté de psicofonies o d’enregistraments visuals sempre incerts. Als etnògrafs mai no els passen coses d’aquestes, segurament perquè, per molt que no en blasonin, participen d’un sistema de representació en què presumint-se racionalista i científic, els espectres no existeixen. Però, què passa quan qui investiga pot experimentar la percepció d’una presència provinent d’aquest món paral·lel al nostre que anomenem Més Enllà, amb el qual fem societat?
Aquesta comunicació informa d’una aproximació etnogràfica a escenaris tràgics de la Guerra Civil espanyola, en concret el poble bombardejat de Belchite. Un tret singular de tempteig de recerca és l’encontre amb una informant imprevista: la Natividad, una nena d’uns 13 anys que va morir a la batalla com a conseqüència d’una bala perduda, al peu de les escales del Trujal, on el pare hi va enterrar el cos.
Bibliografía
Andriopoulos, S. (2010), Spectres of the Self. Thinking about Ghosts and Ghost-Seeing in England, 1750-1920, Cambridge University Press.
Baker, J. O., & Bader, C. D. (2014). A social anthropology of ghosts in twenty-first-century America. Social Compass, 61(4), 569-593.
Christian Jr, W. A. (2011). Toribia del Val y el misterioso caminante de Casas de Benítez. Disparidades. Revista de Antropología, 66(2), 287-326.
Davies, D. J. (2010). Geographies of the spirit world. In The matter of death: Space, place and materiality (pp. 208-222). London: Palgrave Macmillan UK.
Davies, O. (2007). The Haunted. A Social History of Ghosts
Basingstoke, Palgrave MacMillan.
Escolar, D. (2010). Calingasta x-file: reflexiones para una antropología de lo extraordinario. Intersecciones en antropología, 11(2), 295-308.
Gordon, A.F. (2008). Ghostly Matters. Haunting and the Sociological Imagination, University of Minnesota Press.
Hockey, J., Komaromy, C., & Woodthorpe, K. (Eds.). (2010). The matter of death: Space, place and materiality. Springer.
Horta, G. (2017). Apareguts i desapareguts... amb relació a què i a qui? V simposi sobre mística i heterodòxies contemporànies. Les absències presents: aparicions, desaparicions i altres remordiments, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona.
Kwon, H. (2008). Ghosts of war in Vietnam. Cambridge University Press.
Luhrmann, T. M. (2011). Hallucinations and sensory overrides. Annual Review of Anthropology, 40(1), 71-85.
Luhrmann, T. M. (2016). Kindling God. Spiritual Experience among American Evangelicals. Terrain. Anthropologie & sciences humaines, (66).
Peeren, Esther (2014). The Spectral Metaphor. Living Ghosts and the Agency of Invisibility, Palgrave MacMillan.
Vigna, S. (2015). Has vist la llum? Diálogos contemporáneos con el mundo invisible en el Baix Empordà. Perifèria: revista de recerca i formació en antropologia, 20(1), 149-172.
Vigna, S. & Badia, V. (2018). Transitant l’invisible. Etnografies fantasmals a la Catalunya comtemporània. Pol·len.
