Més enllà dels sabers experts: exploració de l’agent de suport entre iguals com a figura encarnada de la justícia epistèmica en salut mental

Autor/s

Diana González Mañas

dgonzalezmanas.research@gmail.com

Grup de Recerca en Salut Mental en Primera Persona - Universitat de Barcelona

Marc teòric i context de la recerca

La salut mental s’ha desenvolupat sota l’hegemonia del saber mèdic i psiquiàtric. En aquest marc, les experiències de salut mental en primera persona han estat sistemàticament desautoritzades com a font de coneixement, donant lloc al que Miranda Fricker (2007) defineix com a injustícia epistèmica. Davant aquest silenciament estructural, han emergit els anomenats sabers profans (Correa-Urquiza, 2018) que reivindiquen la veu i el dret a comprendre el patiment més enllà del paradigma biomèdic. En aquest context, la figura de l’agent de suport entre iguals apareix com una possibilitat per interrompre el monopoli del saber expert i possibilitar noves formes d’acompanyament basades en l’experiència compartida i en el reconeixement de sabers no hegemònics i no vulneradors dels DDHH. Tanmateix, la seva incorporació als dispositius institucionals planteja dilemes: aquesta figura pot contribuir a una justícia epistèmica real, o corre el risc de ser absorbida pel sistema que pretén transformar?

Objectiu general de la recerca

Comprendre i avaluar qualitativament la incorporació dels agents de suport entre iguals a les cinc Unitats Funcionals de Recuperació i Projecte de Vida (UFRiPV) a Catalunya, amb l’objectiu de generar evidències sobre els seus impactes, potencialitats i reptes en el marc de la transformació dels serveis de salut mental a Catalunya.

Metodologia

Aquesta aproximació segueix el mètode etnogràfic, que permet captar les dinàmiques quotidianes, els significats atribuïts pels actors implicats i les tensions o oportunitats en l’adopció de la seva incorporació. Les tasques associades a aquest bloc són:

– Observació del funcionament de les UFRPV, documentant pràctiques, interaccions i contextos institucionals.
– Entrevistes amb professionals dels equips assistencials, agents de suport entre iguals i persones usuàries dels serveis.
– Grups focals amb els mateixos perfils per contrastar percepcions col·lectives i identificar consensos i divergències.
– Anàlisi temàtica dels materials recollits

Bibliografía
Basaglia, F. (2008). La condena de ser loco y pobre: Alternativas al manicomio. Topía Editorial. Ballesteros-Urpí, A. (2020). El suport mutu (peer support) en salut mental i la seva aplicabilitat en infants i adolescents. Educació Social, (75), 47–63. https://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/367205 Chamberlin, J. (2023). Por nuestra cuenta: Alternativas autogestionadas frente al sistema de salud mental. Katakrak. Correa-Urquiza, M. (2018). La condición del diálogo. Saberes profanos y nuevos contextos del decir. Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría, 38(134), 567–585. https://doi.org/10.4321/S0211-57352018000200012 Davidson, L., Bellamy, C., Guy, K., & Miller, R. (2012). Peer support among persons with severe mental illnesses: A review of evidence and experience. World Psychiatry, 11(2), 123–128. https://doi.org/10.1016/j.wpsyc.2012.05.009 Eiroa-Orosa, F. J., & Sánchez-Moscona, C. (2023). Implementación de la figura de agente de apoyo entre iguales en salud mental: una perspectiva internacional en el contexto de su implementación en Cataluña. Salud Colectiva, 19, e4252. https://doi.org/10.18294/sc.2023.4252 Fricker, M. (2007). Epistemic injustice: Power and the ethics of knowing. Oxford University Press. Jones, N., Corrigan, P. W., James, D., Parker, J., & Larson, N. (2013). Peer support, self-determination, and treatment engagement: A qualitative investigation. Psychiatric Rehabilitation Journal, 36(3), 209–214. https://doi.org/10.1037/prj0000008 Mead, S., Hilton, D., & Curtis, L. (2001). Peer support: A theoretical perspective. Psychiatric Rehabilitation Journal, 25(2), 134–141. https://doi.org/10.1037/h0095032 Voronka, J. (2017). Turning mad knowledge into affective labor: The case of the peer support worker. American Quarterly, 69(2), 333–338. https://doi.org/10.1353/aq.2017.0029