Narratives de la conspiració sobre la dana de València: una etnografia computacional a Telegram

Autor/s

Miquel Angel Ruiz Torres

miquel.ruiz@uv.es

Universitat de València


Aarón Hocasar de Blas

aaron.hocasar@uv.es

Universitat de València

Arran de la Dana esdevinguda el 29 d’octubre del 2024 a diverses localitats valencianes, tota una matriu de pensament de la conspiració va emergir plantejant una sèrie d’explicacions alternatives sobre les causes i les conseqüencies de la catàstrofe. Per tal d’apropar-nos empíricament a aquest conjunt de narratives de la conspiració sobre l’origen de la dana i la seua trama s’ha dut a terme una etnografia computacional (Brooker, 2022) a 20 canals de Telegram. L’etnografia computacional es caracteritza, no només per tractar els espais digitals com a camps d’estudi i observació, sinó també per incorporar tècniques de mineria de dades aprofitant la datificació (Lupton, 2016) de les interaccions digitalment intervingudes. Així, el disseny de la present investigació articula immersions etnogràfiques digitals amb tècniques computacionals com el web scraping, el modelatge de temes o l’escalament multidimensional intentant generar un diagnòstic multidimensional sobre l’abast, la difusió, els continguts i les estructures d’aquestes narratives de la conspiració. Les troballes principals de la investigació assenyalen l’existència de cinc temes principals: la denúncia de la creació d’una «neollengua climàtica» dissenyada per generar un nou règim de veritat mitjançant el qual imposar el relat del canvi climàtic antropogènic i, per tant, l’agenda climàtica; la idea que la dana va ser un atemptat de falsa bandera provocat pel govern central; l’organització d’ajuda i recursos per als voluntaris i afectats per la riuada des d’una perspectiva dretana de solidaritat nacional; el negacionisme del relat oficial sobre el canvi climàtic i l’afirmació que les pluges foren induïdes mitjançant mecanismes de geoingeria climàtica; i, finalment, el qüestionament radical de les xifres oficials sobre les víctimes mortals. Tot plegat, les narratives de la conspiració qüestionen els relats oficials de les institucions científiques i polítiques sobre la dana i, en general sobre la crisi climática, aconseguint difondre els seus discursos sobre milions d’usuaris.

Bibliografía

Barkun, M. (2016), “Conspiracy Theories as Stigmatized Knowledge”, Diogenes, DOI: 10.1177/0392192116669288

Brooker, P. (2022), Computational ethnography:  A view from sociology. Big Data & Society, 9(1). https://doi.org/10.1177/20539517211069892

Brotherton, R. (2015), Suspicious Minds. Why we Believe Conspiracy Theories. Bloomsbury Sigma.

Dentith, M. R. X. (2019), “Conspiracy theories on the basis of the evidence”, Synthese, 196: 2243-2261.

Harambam, J. y S. Aupers (2015), “Contesting epistemic authority: Conspiracy theories on the boundaries of science”, Public Understanding of Science, 24(4): 466-480.

Hellinger, Daniel C. (2019): Conspiracies and Conspiracy Theories in the Age of Trump. Palgrave Macmillan.

Lupton, D. (2016), The Quantified Self. A Sociology of Self-Tracking. Polity.

Ruiz Torres. M.A. (2021), "Coronavirus y trama de poder: análisis del pensamiento de la conspiración como práctica cultural", Ecosistema de una pandemia. COVID 19, la transformación mundial, Dykinson, pp. 731-753.

Van Prooijen, J-W i K. M. Douglas (2017), “Conspiracy theories as part of history: The role of societal crisis situations”, Memory Studies, 10(3): 323-333.

Wood, M. J., K. M. Douglas i R. M. Sutton (2012), “Dead and Alive: Beliefs in Contradictory Conspiracy Theories”, Social Psychological and Personality Science, 3(6): 767-773.