Nous imaginaris, feministes, posthumanistes i ecocritics.

En el context contemporani i amb un horitzó posthumanista inscrit dins les coordenades del pensament postmodern, la societat transita per un territori caracteritzat pel domini de la cibercultura i la conformació d’identitats descorporitzades. En aquest escenari, emergeixen noves alteritats simulades tecnològicament, així com inèdites maneres de relacionar-se, que irrompen per interactuar amb una humanitat resituada en l’algorisme i immersa en una profunda crisi mediambiental.
Davant d’aquesta realitat, la superació de l’antropocentrisme i la visió d’una possible coexistència multiespècie, decolonial i allunyada del dualisme cultura/natura va paral•lelament a perspectives feministes, posthumanistes i ecocrítiques.
És així com pensadores com Rosi Braidotti formulen una identitat fluida, en esdevenir constant, on la vulnerabilitat i la interdependència es constitueixen com a processos fonamentals a l’hora de relacionar-se amb l’altre. Donna Haraway, ens presenta la figura híbrida entre humà, animal i màquina, proposant el concepte de “parentiu” com una xarxa d’aliances entre humans, dispositius tecnològics i diferents espècies. Des del camp de la física quàntica i la teoria del realisme agencial, Karen Barad qüestiona els dualismes (subjecte/objecte, naturalesa/cultura, ment/cos) en afirmar que els ens es constitueixen mútuament mitjançant processos d’intraacció. En paral•lel, Anna Tsing des de l’antropologia i els estudis sobre la globalització reflexiona sobre com els humans i els organismes no humans sobreviuen en paisatges arrasats pel capitalisme, subratllant formes de vida en hàbitats precaris. Agnes Denes, pionera de l’art ecològic i ambiental , especula sobre el paisatge com un espai de pensament crític i ètic.
Totes comparteixen l’obertura cap a nous possibles, superant les limitacions de l’humanisme, on l’ésser humà ocupa una posició central i es mou entre lògiques tardocapitalistes. En el seu lloc, proposen cohabitar el món en un diàleg amb agents no humans, formes especulatives i creatives de ser al món des d’una ètica de la cura i la coresponsabilitat.