Els espais liminars associats a la pesca constitueixen un paisatge híbrid on conviuen dimensions culturals i universos simbòlics aparentment antagònics. Aquesta presentació analitza les lògiques socials que emergeixen en aquests espais de tensió, amb especial atenció a les relacions de gènere. Partim de la premissa que els espais participen activament en l’articulació de les subjectivitats de qui els habita, en tant que estructura i són estructurats per elles; i, de manera particular, en la configuració de les relacions socials, identitats i jerarquies de gènere.
El nostre objectiu és analitzar com l’organització espacial ha contribuït a configurar un ordre social de gènere en el procés de modernització de les comunitats pesqueres. L’estudi de cas se situa al Port de Palma (Mallorca, Illes Balears), on analitzem el paper de les patrones —venedores majoristes de peix— a la Llotja de Peix al llarg del segle XX. Mitjançant la seva activitat com a intermediàries, aquestes dones van desenvolupar una individualitat pròpia a través de determinades pràctiques econòmiques, alhora que reforçaven la cohesió social del col·lectiu, generant formes “d’individualitat independent”.
A través de l’estudi de la memòria oral i l’anàlisi de fonts visuals i arxivístiques, ens proposem, d’una banda, identificar els mecanismes espacials que les patrones van implementar per generar estratègies competitives, relacions de poder i sentits de pertinença entre els diferents grups implicats; i, d’una altra, explorar fins a quin punt aquests mecanismes van funcionar com a eines de resistència davant de contextos de transformació i crisi del sector. Finalment, volem reflexionar sobre com els processos de resignificació de la llotja, en el marc dels actuals contextos de regulació i automatització de les pràctiques, han contribuït no només a la invisibilització de les patrones en particular, sinó també a la devaluació del capital social de la comunitat pesquera en general.