Aquest treball analitza críticament una recerca empírica sobre la mediació intercultural amb joventut gitana a Catalunya. Partim de la hipòtesi que, sota una aparença inclusiva, l’orientació professional exercida pels mediadors interculturals opera com una tecnologia de governança neoliberal. Aquesta cerca activar els individus per a la seva inserció en el mercat laboral precari, més que transformar les condicions estructurals d’exclusió que pateix aquest col·lectiu.
La recollida de dades es va fer el 2020 en una capital de comarca catalana, mitjançant entrevistes a 31 joves gitanos i 20 professionals de serveis municipals i entitats del tercer sector. La majoria es van realitzar en línia per la COVID-19. La mediadora local va ser clau en la captació de participants i en la contextualització del barri. Es va garantir el consentiment informat, el respecte a l’autonomia, la confidencialitat i la protecció de dades.
A partir de Foucault (1988), Lemke (2001), Miller & Rose (1990), Wacquant (2012) i Pyysiäinen et al. (2017), l’anàlisi de dades suggereix que l’orientació professional és part d’un conjunt de tecnologies del jo destinat a conformar subjectivitats que s’ajustin a les exigències del capitalisme contemporani (Hooley et al., 2019): competitivitat, adaptabilitat, responsabilitat individual (Irving, 2018) i activació (van Baar, 2012). El concepte “d’activació” resulta clau per entendre l’operació de les polítiques actives d’ocupació destinades a les minories ètniques com dispositius que busquen transformar la “inactivitat” en capital humà explotable. En aquest sentit les polítiques d’orientació subordinen les trajectòries vitals dels individus a les necessitats canviants del mercat global (Bergmo-Prvulovic, 2012). Així, l’orientació professional esdevé una eina per gestionar el fracàs educatiu i canalitzar-lo cap a formes “acceptables” d’exclusió productiva, alhora que impedeix la formulació col·lectiva de demandes estructurals.