Pacte etnogràfic, investigació col·laborativa i protocols bioculturals. Tres conceptes per pensar el treball etnogràfic amb pobles indígenes

En aquesta ponència em proposo reflexionar sobre els reptes epistemològics i metodològics que he afrontat al llarg de la meva trajectòria acadèmica amb el poble guna de Panamà. Des de la meva primera investigació, com estudiant de doctorat, fins a la més recent, en el marc d’un projecte de recerca I+D, l’accés al coneixement i les seves formes de circulació han estat acordades amb les autoritats indígenes i els participants en la recerca. Tanmateix la coproducció del saber i les estratègies per al retorn dels resultats de recerca, han anat variant amb el pas del temps. En part, aquests canvis han estat provocats per les condicions en les que he realitzat el treball de camp (acompanyada de familiars, teixint vincles d’amistat, sota la pressió de les entitats de finançament o de les institucions locals), però també han estat motivats per les noves perspectives metodològiques que han criticat les pràctiques colonials del passat i han reivindicat una pràctica etnogràfica més horitzontal i compromesa. En concret, en aquesta ponència centraré la reflexió en la pràctica etnogràfica amb pobles indígenes a partir de tres conceptes que m’han acompanyat durant les darreres dues dècades: pacte etnogràfic (Albert, 2016), investigació col·laborativa (Lassiter, 2005) i protocol biocultural (Foyer et al., 2024). A partir d’aquestes nocions plantejo tractar la posicionalitat de l’etnòleg, així com les expectatives que genera i les relacions de poder que conforma.