L’ afirmació de que la grossor és una qüestió feminista és quasi un axioma en la literatura del gènere (Saguy, 2011) El gènere ha estat la ferramenta epistemològica clau perquè la literatura científica haja pogut mapejar les violències que la definició biomèdica de la grossor ocasiona en la vida de les dones. Recentment s’ha prestat atenció a les qüestions, identitats i experiències específiques de la grossor en persones trans*(White,2021). Aquests estudis s’han centrat en les formes en que la grossor fa Cuir el gènere, desestabilitzant les categories i presentacions binàries normatives i qüestionant les formes dominants de ser, fer i identificar el gènere (Pause,2023).
En aquesta comunicació presentaré resultats de la investigació internacional “Non-binary people, struggling gender structure”. El treball de camp de la investigació consistí en la realització d’entrevistes de tall biogràfic a persones no binàries a Chicago, Texas, Seattle, Sydney, Gènova i el País Valencià. Ací parlaré de la mostra del País Valencià. De les n=50 entrevistes, s’han treballat 19 per a aquesta comunicació, aquelles en què la persona entrevistada parlava de la grossor i el seu creuament amb la feminitat/masculinitat.
L’anàlisi de la informació em porta a remarcar que, si bé la grossor s’utilitza socialment de dispositiu des-categoritzant de la feminitat i la masculinitat, al mateix temps, per a algunes persones, provoca un lliscament envers la categoria No binàrie. Des d’una vessant analítica, lluny d’analitzar la relació entre les realitats no-binàries i la grossor, opte per assumir el repte de considerar que és la subjectivitat grossa la que obre la porta a replantejaments de gènere resistents, convertint-se el reconèixer-se com a no-binàrie en una possibilitat de ser fora d’un binarisme de gènere que expulsa i de la taxonomia biomèdica que patologitza, de poder habitar una cel.la on sí es cap.