Programes de festivals com a manifestos contrahegemònics: una nova mirada discursiva

Aquesta comunicació proposa una lectura teòrica dels programes de festivals com a manifestos, entenent-los com artefactes discursius que legitimen identitats culturals i formes col·lectives de poder i voluntat contrahegemòniques. Després d’una recerca anterior sobre el Festival Internacional de Folklore Baltica a Letònia (1987–1991), desenvolupada en el marc de la Revolució del Cant als països bàltics, aquesta comunicació trasllada la mateixa perspectiva analítica al Festival Internacional de la Sardana de Ceret, celebrat al Vallespir (Pirineus Orientals). A través de l’Anàlisi Crítica del Discurs (CDA), s’explora com els programes d’aquest festival articulen una visió cultural i política que combina catalanisme transfronterer, reivindicació patrimonial i pràctica festiva. Tot i que les metodologies clàssiques del CDA comprenen l’anàlisi textual, contextual i intertextual, la present contribució es basa en el treball de Theo van Leeuwen, que postula “que tots els discursos recontextualitzen les pràctiques socials i que, per tant, tot el coneixement es basa en última instància en la pràctica” (Leeuwen 2008: vii). Aquesta aproximació interdisciplinària, aplicada a seixanta-un anys d’història del festival (1958-2019), permet entendre els programes no només com eines d’organització, sinó com manifestacions simbòliques que defineixen els límits de la comunitat, construeixen alteritats i projecten identitats col·lectives a través del format de festival internacional.