Quan l’antropologia travessa les imatges: mètodes etnogràfics en un projecte audiovisual

Autor/s

Joana Soto Merola

joana.soto@udl.cat

Universitat de Lleida

El debat sobre la coproducció del coneixement planteja preguntes fonamentals per a l’antropologia contemporània: com dialoguen les metodologies de les ciències socials amb altres àmbits del coneixement, com ara els estudis culturals, els estudis fílmics o les pràctiques artístiques? Aquesta comunicació parteix d’aquest marc per presentar una recerca desenvolupada per un equip d’investigadores i investigadors especialitzats en estudis fílmics que, per abordar el seu objecte d’estudi, han incorporat eines clàssiques de l’antropologia com les entrevistes semi-estructurades i els grups focals.

Es tracta del projecte I+D MaterScreen, que analitza la representació dels processos reproductius i les maternitats (menstruació, embaràs, avortament, puerperi, menopausa) en la ficció espanyola contemporània disponible a plataformes VoD (2013–2023). L’objectiu de la recerca és doble: d’una banda, entendre com es construeixen els imaginaris audiovisuals sobre l’experiència reproductiva; de l’altra, copsar com aquests imaginaris són interpretats per les espectadores a partir de les seves pròpies trajectòries vitals.

Per fer-ho, el projecte s’articula com una recerca aplicada i transdisciplinària, que compta amb la participació de col·lectius professionals —com Dones Visuals o l’Associació de Llevadores de Catalunya— i amb la implicació directa de dones que han viscut diferents experiències reproductives. Aquesta aproximació ens ha permès generar espais de reflexió compartida que no només produeixen coneixement, sinó que també tenen una vocació de transformació social.

La comunicació proposa, així, una reflexió crítica sobre els límits i potencialitats d’emprar metodologies de l’antropologia des d’altres disciplines per tal de coproduir coneixement amb les persones i col·lectius implicats en la recerca.

Bibliografía
    • ABRIL, Eva y TRUJILLO, Gracia. (2020). Maternidades cuir. Editorial Legales.
    • ADDISON, Heather; GOODWIN-KELLY, Mary Kate; ROTH, Elaine. (Eds.). (2009). Motherhood misconceived: representing the maternal in US Films. SUNY Press.
    • AGUILAR, Pilar. (2004). “Madres de cine: entre la ausencia y la caricatura”. En Las mujeres y los niños primero: discursos de la maternidad. (pp. 179-200). Icaria.
    • ÁLVAREZ, Bruna. (2017). Las (ir) racionalidades de la maternidad en España: influencias del mercado laboral y las relaciones de género en las decisiones reproductivas. Universitat Autònoma de Barcelona.
    • BLANCO-FERNÁNDEZ, Vítor; VILLEGAS-SIMÓN, Isabel y SOTO-SANFIEL, María T. (2024). 'I Am they.' Non-Binary Representation in Television Fiction as a Manifestation of Social Conceptions. Journal of homosexuality, 1–22. Advance online publication. Disponible en: https://doi.org/10.1080/00918369.2024.2302424
    • BOSWELL, Parley Ann. (2014). Pregnancy in Literature and Film. McFarland.
    • BRUMMETT, Barry. (2019). Techniques of close reading. Los Angeles, CA: SAGE.
    • BUONANNO, Milly. (1996). Leggere la fiction. ‘Narrami o diva’ rivisitata. Napoli: Liguori Ed.
    • CARRIÓN, Jorge. (2011). Teleshakespeare. Errata Naturae,
    • CARTWRIGHT, Lisa. (1995). Screening the body: Tracing medicine's visual culture. U of Minnesota Press.
    • CASTELLÓ, Enric. (2008). Identidades mediáticas. Introducción a las teorías, métodos y casos. Barcelona: Editorial UOC.
    • COMAS-D’ARGEMIR, Dolors. (2017). “El don y la reciprocidad tienen género: las bases morales de los cuidados.” Quaderns-e de l'Institut Catal d'Antropologia. 22 (2), 17-32.
    • COULDRY, Nick. (2019). Media. Why it Matters? London: John Wiley & Sons.
    • COROMINAS, Maria. (2001). "Los estudios de recepción." Portal de la Comunicación. Bellaterra. Institut de la 306 (2001).
    • CREED, Barbara. (1993). The monstrous-feminine: Film, feminism, psychoanalysis. Routledge.
    • CRENSHAW, Kimberlée. (1989). “Demarginalizingthe intersection of race and sex: A black  feminist  critique  of  antidiscrimination  doctrine,  feminist  theory  and antiracist politics”. University of Chicago Legal Forum, 140,pp. 139-16
    • DOUGLAS, Susan y MICHAELS, Meredith. (2004). The Mommy Myth: The Mass Media and the Rise of the New Momism. The Free Press.
    • ESTRADA, Anna y RODRIGO, Miquel. (2009). Teories de la Comunicació. Barcelona: UOC
    • EVERINGHAM, Christine. (1994). Motherhood and modernity: An investigation into the rational dimension of mothering. Open University.
    • FALESCHINI LERNER, Giovanna y D’AMELIO, María Elena. (2017). Italian Motherhood on Screen. Palgrave MacMillan
    • FALUDI, Susan. (1991). Backlash: The undeclared war against women. London: Chatto & Windus.
    • FEIXA, Carles; SÁNCHEZ-GARCÍA, José; BALLESTÉ ISERN, Eduard; CANO, Ana Belén; MASANET, Maria-Jose; MECCA, Margot y OLIVER, María. (2019). "The (Trans) gang: Notes and queries on youth street group research."
    • FISCHER, Lucy (2014). Cinematernity. Princeton University Press.
    • FRIEDAN, Betty. (1963).  The feminine mystique. WW Norton & Company,
    • GIMENO, Beatriz. (2018). La lactancia materna política e identidad. Madrid: Cátedra feminismos.
    • GÁMEZ FUENTES, María José. (2004). Cinematergrafía: la madre en el cine y la literatura de la democracia (Vol. 6). Publicacions de la Universitat Jaume I.
    • GILL, Rosalind M. (2007). Gender and the Media. Polity,
    • GREIMAS, Algirdas. J. (1973). En torno al sentido. Ensayos semióticos. Editorial Fragua.
    • HAIR, Melissa. (2019). “I’d like an abortion please”: rethinking unplanned pregnancy narratives in contemporary American cinema. Feminist Media Studies, 19(3), 380-395.
    • HALL, Stuart. (1982). “The rediscovery of ‘ideology’: Return of the repressed in media studies”, en M. Gurevitch, T. Bennett, J. Currant y J. Woollacott (eds.), Culture, Society and the Media, Londres, Methuen, pp. 56-90.
    • HIDALGO-MARI, Tatiana. (2017). "De la maternidad al empoderamiento: una panorámica sobre la representación de la mujer en la ficción española." Prisma Social 2, 291-314.
    • HOOKS,  Bell. (1984/2004). “Mujeres negras. Dar forma a la teoría feminista”, en HOOKS,  Bell; BRAH,  Avtar; SANDOVAL, Chela y ANZALDÚA,  Gloria. (2004). Otras inapropiables. Feminismos  desde  las  fronteras,  traducción  de  Rocío  Macho, Hugo  Romero,  Álvaro  Salcedo  y  María  Serranos. Madrid: Traficantes  de sueños
    • IMBERT, Gérard. (1999). "La hipervisibilidad televisiva: nuevos imaginarios/nuevos rituales comunicativos." I Jornadas sobre Televisión, Universidad Juan Carlos I, Madrid.
    • KAPLAN, E. Ann. (2013). Motherhood and representation: The mother in popular culture and melodrama. Routledge.
    • JAHN, Thomas; BERGMANN, Matthias y KEIL, Florian. (2012). "Transdisciplinarity: Between mainstreaming and marginalization." Ecological economics 79, 1-10.
    • JENKINS, Henry. (2009). Confronting the challenges of participatory culture: Media education for the 21st century. The MIT Press.
    • KRISTEVA, Julia. (1980). Poderes de la perversión: ensayo sobre Louis-Ferdinand Céline. Siglo XXI.
    • LANUZA, Ana. (2012). El hombre intranquilo: mujer y maternidad en el cine clásico americano. Ed. Encuentro.
    • LINDLOF, Thomas R. (1991). "The qualitative study of media audiences." Journal of Broadcasting & Electronic Media, 35 (1), 23-42.
    • LIVINGSTONE, Sonia (2002). "Relationships between media and audiences: prospects for audience reception studies." In Media, ritual and identity, pp. 247-265. Routledge.
    • MACDONALD, Myra (1995) Representing women myths of femininity in the popular media. Hodder Arnold
    • MARTIN, Emily. (2001). The woman in the body: A cultural analysis of reproduction. Beacon Press.
    • MEDINA, Pilar; ARAN, Sue; MUNTÉ, Rosa A.; RODRIGO, Miquel, y GUILLÉN, Montserrat. (2010). La representación de la maternidad en las series de ficción norteamericanas. Propuesta para un análisis de contenido, Desperate Housewives y Brothers & Sisters. En II Congreso Internacional de la Asociación Española de Investigadores en Comunicación.MERCADO SÁEZ, María Teresa. “Maternidad, secretos y deseos en Mujeres desesperadas”. En Cascajosa, Concepción.(ed.). (2007). La caja lista: televisión norteamericana de culto.
    • OLABUÉNAGA, José Ignacio R. (2012) "Metodología de la investigación cualitativa (Vol. 15)." Universidad de Deusto.
    • STAIGER, Janet (2005). Media reception studies. NYU Press.
    • STONE, Pamela. (2008). Opting out?: Why women really quit careers and head home. Univ of California Press.
    • TASKER, Yvonne. (1998). Working girls: Gender and sexuality in popular cinema. London and New York: Routldege
    • VISA, Mariona. (Ed). (2015) Padres y madres en serie. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva. Editorial UOC
    • VISA, Mariona; BRIONES, Erica; FIGUEROLA, M. Carme. (Eds). (2020) La maternidad en la ficción contemporánea. Peter Lang.