Aquesta comunicació presenta algunes propostes situades que combinen art, etnografia i mediació per obrir processos col·lectius de memòria. Són pràctiques desenvolupades en contextos rurals i urbans que activen la memòria oral i els sabers invisibilitzats mitjançant metodologies participatives i performatives.
Partint d’una mirada crítica, es reflexiona sobre el potencial dels arxius vius com a espais de relació, escolta i reapropiació simbòlica. Lluny de la representació cosificada, s’exploren formats de curadoria col·laborativa i mediació afectiva que desafien els límits convencionals dels museus.
La comunicació proposa entendre els espais museístics i patrimonials com a llocs de trobada i transformació, on la pràctica antropològica pot esdevenir una eina per activar dispositius de cura, justícia, participació i reparació. En aquest marc, es compartiran experiències que ajuden a imaginar una museologia expandida, inclusiva i compromesa amb les veus silenciades.