Desenvolupar docència en Antropologia Social a la universitat representa un repte notable pel col·lectiu docent. Aquesta comunicació té com a objectiu promoure una reflexió sobre el paper de les diferències generacionals a l’aula universitària, especialment en assignatures d’antropologia, on l’observació crítica de la realitat social pot ser condicionada per la pròpia experiència, així com la ideologia i els valors de les persones participants.
Es proposa analitzar com la presència d’alumnat de diferents edats, i fins i tot contrastos generacionals entre estudiants i professorat, pot esdevenir tant una font de tensions com una oportunitat pedagògica i metodològica. Donada l’experiència en l’àmbit universitari, però també en altres espais formatius de l’autora, com ara cursos d’estiu, universitat de l’experiència, aules universitàries o docència en centres cívics o similars, es vol reflexionar sobre les aportacions que cada generació pot incorporar a l’aula. Des d’aquesta perspectiva, es vol explorar quines aportacions específiques poden fer les diferents generacions a la vida acadèmica, i com aquestes es poden incorporar com a recursos de coneixement, metodològics i didàctics en el procés d’ensenyament-aprenentatge.
L’objectiu seria establir un debat amb el grup de participants que permeti incloure el factor de l’edat amb d’altres elements del perfil de l’alumnat, com podrien ser el gènere, la cultura d’origen, posició socioeconòmica o d’altres. Les aportacions partiran de qüestions com ara l’experiència vital, tant personal com professional, l’habilitat tecnològica, la capacitat d’empatia, les habilitats acadèmiques, etc., fent-nos preguntes sobre com s’activa i prioritza l’experiència vital acumulada, com es distribueixen les habilitats tecnològiques, com es negocia l’autoritat del coneixement entre generacions o quines capacitats d’escolta i empatia es posen en joc.