Qui és el negre de la riba? Cultura popular en conflicte: El negre de la riba i el discurs decolonial i antiracista del patrimoni cultural  català

Autor/s

suzanne jorquera mateu

suzannejorquera@gmail.com

CPC

El negre de la riba és un personatge mític del barri de la Barceloneta representat en diverses festes populars del territori que un grup de veïns va recuperar l’any 2003  durant la celebració del 250è aniversari del barri mariner com a símbol de resistència i comunitat veïnal. A finals del 2024 arrel d’una exposició conjunta del negre del riba entre institucions museístiques i el grup que organitza la festa popular es va generar un conflicte públic perquè diversos activistes que formen part del discurs antiracista i decolonial van denunciar que el negre de la riba representa una celebració que convida a la reificació del racisme i una perpetuació de la visió bucòlica dels indians catalans. Per abordar aquest conflicte es pretén presentar un treball d’investigació sociohistòric des d’una perspectiva de l’antropologia crítica sobre el mascaró de proa, tenint en compte les diferents representacions que se li atorguen a la figura amb l’objectiu d’entendre i analitzar els discursos, els usos, les dinàmiques i les relacions de poder que es generen en relació al negre de la riba i els agents implicats.

El fet d’acompanyar a l’antic mascaró de proa i organitzar celebracions sembla respondre a un intent d’ocupar els espais del territori i com a recordatori que la gent de la Barceloneta segueix resistint als embats de la turistificació i gentrificació. Donat que es tracta d’una festa emmarcada dins la cultura popular es veu important reflectir com en aquest cas, s’ha generat una situació de conflicte entre les institucions museístiques, les persones que formen part del discurs antiracista i decolonial i els veïns del barri de la Barceloneta per la divergència de discursos i significacions que es duen a terme.

Bibliografía
AGUIRRE, Federico. (2025). La naturaleza performativa de la fe del pueblo. Teología, 62(146), 149–164. https://doi.org/10.46553/teo.62.146.2025.p149-164 

ALCARAZ, Albert (2021). Del nacionalcatolicisme al “valencianocorrectisme”. Breu anàlisi de la dimensió política de la festa de moros i cristians. Disjuntiva. Crítica De Les Ciències Socials, 2(1), 37–54. https://doi.org/10.14198/DISJUNTIVA2021.2.1.3

DELGADO, Manuel et al., (2020). Que no ens toquin els bous!: Les fetes de bous a les Terres de l’Ebre, entre la identitat i el conflicte. Barcelona: Edicions Bellaterra.   

DELGADO, Manuel et al., (2023). Gegants de barri : geganters, festes i lluites urbanes a Barcelona : 1977-1992. Barcelona: Manifest Llibres. 

GRAMSCI Antonio. (1975). Cuadernos de la cárcel (ed. Valentino Gerratana). Roma: Einaudi. [Cuaderno 11, §12]  

HALBWACHS, Maurice (2010) [1950] “Memoria colectiva y memoria histórica” . In La memoria colectiva. Buenos Aires: Miño y Dávila, pp. 93-128.  

HOBSBAWM, Eric (2002) [1983]. “Introducción: La invención de la tradición” . In E. Hobsbawm i T. Ranger (eds.) La invención de la tradición. Barcelona: Crítica. [Text original E. Hobsbawm i T. Ranger (eds.) (1983) The Invention of Tradition. Cambrigde: UCP. També hi ha traducció catalana E. Hobsbawm i T. Ranger (eds.) (1988). L’invent de la tradició. Vic: Eumo]  

HOMBONO, José (1990). “Fiesta, tradición e identidad local”. Cuadernos de etnología y etnografía de Navarra, 22 (55), pàg 43–58.   

JELIN, Elisabeth (2002). “La memoria en el mundo contemporáneo” i “¿De qué hablamos cuando hablamos de memoria?” . In Los Trabajos de la memoria. Madrid: Siglo XXI, pp. 9-37.  

MARTIN, Sarai et al., (2023). La patrimonialització de la nostàlgia colonial: Una recerca etnogràfica sobre les fires d’indians a Catalunya. [En línia] < La patrimonialització de la nostàlgia colonial - El carrer >. [Consulta: 13/12/2024]

ROIGE, Xavier; GUIL, Mireia; BELLAS, Lluís (2024). “¿El patrimonio inmaterial disruptivo?. Las fiestas como arena de conflictes”. Hermus Heritage & Museography, 25 (2024), pàg 9-24