Aquesta ponència s’inscriu en el debat sobre la garantia alimentària i presenta una aproximació etnogràfica publicada a la vinculació entre un hort social i diversos bancs d’aliments (Magaña-González, et al. 2025; Magaña-González, et al. 2023). L’estudi analitza com la incorporació d’aliments frescos de producció local pot contribuir a millorar l’accés a una alimentació més saludable i digna per a persones en situació de precarietat alimentària, alhora que obre la porta a formes de participació comunitària i de transformació de les pràctiques assistencialistes tradicionals.
En un context de cronificació de la pobresa i de qüestionament dels models de caritat, aquesta experiència posa en relleu les tensions i potencialitats d’articular respostes de naturalesa diferent: mentre els bancs d’aliments responen a una lògica d’atenció immediata, els horts socials promouen processos col·lectius, participatius i amb vocació transformadora (Llobet et al., 2022). Tot i que la distribució d’aliments frescos no sempre és suficient per generar canvis profunds en els hàbits alimentaris, sí que pot tenir un impacte positiu en el benestar físic, emocional i econòmic de les persones.
Les dades recollides mostren que la participació en aquests espais pot reforçar el sentiment de pertinença, la dignitat i la capacitat d’agència de les persones. No obstant això, també s’identifiquen limitacions importants, com la manca de coneixement sobre l’origen dels aliments o la baixa participació directa en els horts. Això apunta a la necessitat de reforçar els vincles entre aquests espais i d’impulsar estratègies de comunicació i implicació més efectives.
Aquest treball convida a seguir explorant les possibilitats d’una garantia alimentària local, justa i sostenible, que combini la cobertura de necessitats bàsiques amb processos de transformació social.