Repensant les noves necessitats del ball de Gitanes de Sant Celoni: proposta d’intervenció.

Autor/s

Tània Roig Guimerà

troigguimera@gmail.com

Universitat Autònoma de Barcelona


Alba Danot Fieira

alba.danot@gmail.com

Universitat Autònoma de Barcelona


Aida Pérez Penco

aidaperezz054@gmail.com

Universitat Autònoma de Barcelona

Aquesta comunicació parteix d’una recerca i proposta d’intervenció etnogràfica vinculada a l’estudi del Ball de Gitanes de Sant Celoni, una dansa popular amb una forta càrrega simbòlica i identitària per a la vila. A partir d’aquesta, hem identificat diverses problemàtiques que dificulten un accés igual per a tothom a l’hora de poder participar en la festa. 

La més rellevant i en la que se centra la nostra proposta és el vestuari. Aquest és un tret significatiu de la festa, però la manca d’un sistema compartit d’obtenció, dificulta la desinformació en la persona que el vol consumir, a més d’una despesa econòmica i un desaprofitament de recursos.

És en resposta a aquesta realitat que hem decidit proposar un disseny d’aplicació digital per a mòbil que permeti saber a l’usuari on i de quina manera pot obtenir el vestuari per la festa i, a més, amb diversos apartats que permetin la comunicació entre perfils de persones interessades en la compra/venda, la donació o el préstec d’un producte. A més, tenint un enfocament a altres necessitats que poden sorgir com són la cerca de parella o un apartat de “FAQ’S”, on es fomenta un comerç local i un fòrum de dubtes on tothom pot participar. 

És una proposta metodològica que s’allunya de la diagnosi clàssica i proposa intervenir, des del coneixement situat, per al futur del patrimoni viu. El projecte esdevé així un cas d’estudi per pensar com l’etnografia pot informar i transformar processos de disseny, aportant noves maneres de relacionar-se socialment, amb el patrimoni, el territori i les pràctiques culturals, i fent front a les necessitats contemporànies de la nostra societat.

A més, planteja preguntes sobre les formes de digitalització cultural des d’una òptica antropològica: qui conserva què, per a qui i com s’hi accedeix. 

Bibliografía

Camacho-Otero, J. (2019). Consumer engagement in the circular economy: Exploring clothes swapping in emerging economies from a social practice perspective. Journal of Consumer Behaviour, 18(4), 303–312. https://doi.org/10.1002/cb.1790

Gago, V. (2019). La potencia feminista o el deseo de cambiarlo todo. Tinta Limón. https://tintalimon.com.ar/public/pdf_978-987-3687-55-6.pdf

Wellman, B. (1999). Networks in the Global Village. Westview Press.

Pilar Crespi (2011). Patrimonio inmaterial y comunidad. La construcción social del patrimonio cultural. Universidad de Sevilla.

Daniel Miller (2010). Why Clothing Is Not Superficial

Mendaro Sánchez, J. (2024). El comercio de proximidad y su papel en la transformación urbana: Estrategias de resiliencia en el barrio del Poblenou (Barcelona) [Treball de Fi de Màster, Universitat Oberta de Catalunya].

Nieto Alejo, J. (2023). Los retos del comercio de proximidad. Programas de apoyo para su reactivación en Valladolid [Trabajo Final de Grado, Universidad de Valladolid].

Codina, T. M., & Flores, N. L. (2017). “De lo cotidiano a la innovación. Contribuciones entre antropología y diseño”. Tercer Simposio Académico sobre la Enseñanza del Diseño BICeBé.

Pink, S. (2014). Digital–visual–sensory-design anthropology: Ethnography, imagination and intervention. Arts and Humanities in Higher education, 13(4), 412-427.

Torres, S. H. N., & Escobar, T. E. (2018). “Antropología aplicada al diseño”. INNOVA Research Journal, 3(10), 260-274.