Aquesta proposta parteix de la idea que l’aula és un espai físic on es transmet contingut, però també un espai simbòlic que reflecteix i reforça certes dinàmiques de poder. La manera com estan organitzades les aules universitàries -files rígides de cadires, el professorat davant amb una tarima, etc.- genera una estructura que dificulta el diàleg horitzontal i la participació activa de l’alumnat. En les assignatures d’antropologia, sovint es parla de dinàmiques socials, de jerarquies o de formes de relació, però poques vegades ens aturem a mirar com tot això es reprodueix dins l’aula.
Em sembla interessant debatre com la distribució de l’espai pot influir en el tipus d’interaccions que es generen; Fomenta el debat?, permet una participació horitzontal?, podríem imaginar altres formes d’organitzar les aules per trencar amb aquestes dinàmiques?, etc.
Per això, proposo obrir una reflexió col·lectiva sobre com podem repensar l’espai de l’aula per afavorir formes de participació més diverses i inclusives: petites modificacions, fomentar la mobilitat dins l’espai o utilitzar espais alternatius poden tenir un impacte significatiu en la manera com ens relacionem i com es construeix el coneixement. Així, aquest debat és especialment pertinent en el context de la docència en antropologia, ja que ens interpel·la directament sobre les condicions materials i simbòliques des d’on ens formem i des d’on pensem les pràctiques educatives i acadèmiques.