Malgrat que actualment s’inscrigui dins del camp dels anomenats “museus del món”, El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona (en endavant, MUEC) va albirar-se en circumstàncies molt diferents, en les fases inicials d’un règim franquista que s’havia gestat a les colònies i s’enorgullia de conservar algunes restes -africanes- del seu imperi d’ultramar. Fou en aquell moment, i en concret en 1949, que s’inaugurà a Barcelona el Museo Etnológico y Colonial, sota la direcció d’August Panyella. Més enllà d’heretar col·leccions de procedència diversa fins aleshores custodiades per altres institucions de la ciutat (com ara la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona o el Museu d’Art de Catalunya–, una de les primeres tasques del nou museu fou engrossir les seves col·lccions amb sèries sistemàtiques extretes de la cultura material dels pobles otmesos per l’imperi.
En aquest context tingueren lloc tres expedicions a la zona nord del Protectorat espanyol sobre el Marroc, en 1952, 1954 i 1956, en les quals Panyella gaudí de la companyia d’Eudald Serra, un afamat escultor al qui l’encarregaren la confecció d’unes “escultures antropològiques” destinades a posar de relleu tipologies racials. Creiem que mereix la pena endinsar-se breument en les circumstàncies que envoltaren la producció d’aquestes escultures, i examinar, a la llum d’una perspectiva crítica amb el fet colonial, els lligams entre ciència etnològica i dominació colonial que travessen la història de les col·leccions que van ser fruit d’aquelles tres expedicions.
Bibliografía
ETXENAGUSIA ATUTXA, B. (2018): La prostitución en el protectorado español en Marruecos (1912-1956). Tesis doctoral. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.
GONZALBES, E. & PARODI, M. J. (2011): “Miguel Tarradell y la arqueología del Norte de Marruecos”, VV.AA., Arqueología y turismo en el Círculo del estrecho. Cádiz: servicios de Publicaciones de la Universidad de Cádiz; 199-220.
HUERA, C. & SORIANO, D. (1991): Escultures antropològiques d’Eudald Serra i Güell. Barcelona: Fundació Folch & Ajuntamente de Barcelona.
LÓPEZ BARGADOS, A. & MARTÍN LOPEZ, S. (2022): Entre zocos e internados. Itinerarios y procedimentos en las expediciones del Museu Etnológico y Colonial de Barcelona al Protecorado español sobre Marruecos (1912-1956). Barcelona: Ajuntament de Barcelona.
MADARIAGA, R. M. (2019): Marruecos, ese gran desconocido. Madrid: Alianza.
MARÍN, M. (2015): Testigos coloniales: españoles en Marruecos. Barcelona: Bellaterra.
MATEO DIESTE, J. L. (2002): “La paraetnografía militar colonial: poder y sistemas de clasificación social”, en A. Ramírez & Bernabé López García (eds.), Antropología y antropólogos en Marruecos. Barcelona: Bellaterra; 113-133.
SÁNCHEZ GÓMEZ, L. A. (1992): “La antropología al servicio del Estado: El instituto “Bernardino de Sahagún” del CSIC”, Disparidades, 47 (1); 29-44.
SMITH, I. R. & STUCKI, A: (2011): “The colonial development of concentration camps (1868-
1902)”, Journal of Imperial and Commonwealth History, 39 (3); 417-437.
SORIANO, M. D. (2010): “Historia, tradición y cultura: las colecciones africanas del período colonial del Museu Etnològic de Barcelona”, en Actas del 7o Congreso Ibérico de Estudios Africanos. Lisboa; 1-20.
VALDERRAMA. F. (1956): Historia de la acción cultural de España en Marruecos, 1912-1956. Tetuán: Ed. Marroquí.
VILLANOVA, J. L. (2006): Los interventores. La piedra angular del Protectorado español en Marruecos. Barcelona: Bellaterra.
