Aquesta comunicaciĂł tĂ© per objectiu explicar els motius de la vigència del curanderisme contemporani a les societats occidentals, partint de l’estudi de cas de les Terres de Ponent (PĂ©rez, 2024). L’anĂ lisi d’aquest model d’atenciĂł estĂ clarament relacionat amb la temĂ tica del Simposi, ja que si alguna cosa caracteritza el curanderisme Ă©s la forta convergència que estableix entre salut i espiritualitat (Cornejo i Blázquez, 2013), dues esferes separades per la Modernitat que el curanderisme mai ha deixat de connectar. Tant en el passat com en l’actualitat, les persones que recorren a sanadors i sanadores no nomĂ©s busquen una soluciĂł eficaç per als seus problemes de salut fĂsica i mental sinĂł tambĂ© un sentit profund per als seus patiments personals, laborals, familiars, existencials, espirituals, etc. Es tracta, per tant, d’un model d’atenciĂł que no tanca la porta a cap malestar, cosa que permet l’expressiĂł, el reconeixement i la significaciĂł de tota mena de problemes, tant individuals com col·lectius. A mĂ©s, Ă©s un sistema mèdic que no nega a la resta de sistemes mèdics sinĂł que els reconeix, incorporant a la seva prĂ ctica fonts de coneixement i terĂ pies molt diverses. Això inclou elements de l’esfera mĂ gica i religiosa (rituals i oracions), de les espiritualitats New Age (influència de les religions orientals), de les medicines alternatives i complementĂ ries (concepciĂł energètica) i de la mateixa biomedicina (complementarietat amb els tractaments mèdics i farmacològics). Com es mostrarĂ en aquesta comunicaciĂł la vigència del curanderisme ens convida a reflexionar sobre els mals que afligeixen la societat contemporĂ nia i la forma d’afrontar-los, la connexiĂł que els especialistes mantenen amb l’esfera sagrada, la font perpètua de significat de les seves prĂ ctiques i rituals, aixĂ com la possibilitat de sentir-se actiu en la gestiĂł de les adversitats de la vida quotidiana.