Des del 2013 el moviment pessebrista està treballant per aconseguir el reconeixement de la UNESCO del Pessebrisme com a manifestació del Patrimoni Cultural Immaterial Universal.
El pessebre és herència de la seva pròpia història i del relat al voltant del naixement de Jesús, però des del pessebrisme hem de posar l’accent en la seva evolució i pràctica col·lectiva, que l’ha situat a les dimensions de l’art i d’una cultura compartida i participada, configurant la seva realitat com a expressió de la cultura popular de les nostres comunitats.
Assolir el reconeixement de la UNESCO serà, en realitat, l’inici del repte més important: Serà una oportunitat per enfortir i visibilitzar el pessebrisme, especialment en la seva dimensió intercultural, creativa i de pràctica associativa. Correspondrà a les institucions donar suport i facilitar recursos i mitjans per al seu desenvolupament i salvaguarda, però és el propi moviment pessebrista, la comunitat portadora, qui n’ha de ser l’executor i dinamitzador.
Proposta de quatre idees força per avançar:
- Expressar-se i reconèixer-se com a pràctica de cultura viva. Hem d’atendre i promoure una comunicació pública acurada i eficient de l’activitat, afavorint una projecció local, però també internacional.
- Visibilitzar la diversitat cultural, la seva presència al món. Reconèixer aquesta diversitat incrementa i reforça la seva dimensió de cultura popular, de tradició arrelada a cada comunitat, d’acord als seus propis entorns i pràctiques.
- Promoció del pessebre com a art, la seva expressió creativa. La construcció dels pessebres també comporta un propòsit d’expressió artística i simbòlica en les seves creacions; vinculades al context social de cada època i de cada comunitat.
- Transversalitat i transferència, més enllà del pessebre. Un pessebrisme global en totes les seves dimensions culturals i simbòliques que, més enllà de l’art de fer el pessebre, s’ocupi per anar documentant, transmetent i proposant noves pràctiques.