La grassofòbia es refereix a la discriminació i l’estigma associats a les persones grasses (principalment dones). S’entén com una violència estructural difosa en la contemporaneïtat que es produeix en els diferents contextos de la vida social, incloent-hi l’atenció mèdica. La grassofòbia és qüestionada per moviments socials que lluiten per un debat crític sobre aquest fenomen, per la resignificació de les normes corporals i per l’eliminació de l’estigma. A més, l’activisme gras també qüestiona les pràctiques biomèdiques i la patologització del cos gras. Aquest estudi ha tingut com a objectiu comprendre les experiències de grassofòbia mèdica viscudes per dones que pertanyen a l’activisme gras, al Brasil i a Espanya. Es tracta d’un estudi qualitatiu que s’ha realitzat a través de 14 entrevistes individuals semiestructurades. En els dos països, la grassofòbia ha estat descrita com una experiència omnipresent i opressiva que afecta els diferents àmbits de la vida de les entrevistades. S’ha identificat l’atenció a la salut com un agent central en la construcció i perpetuació de la grassofòbia. Les participants han descrit múltiples formes de discriminació: estructural, arrelada en discursos biomèdics que patologitzen el cos gras, i individual, a nivell interpersonal, present en entorns sanitaris on els judicis morals influeixen en les actituds i pràctiques professionals. D’acord amb els discursos de les entrevistades, el camp de la salut contribueix a posicionar-les com a subjectes sense autocontrol, indisciplinades, irracionals i irresponsables, perpetuant, doncs, diferents formes de violència, justificades sota el pretext de “promoure la salut”. No obstant això, la participació en l’activisme gras i el consegüent desenvolupament d’un discurs polític i col·lectiu han fomentat mecanismes de resistència basats en l’apoderament. Particularment, ha permès qüestionar l’estigma, resignificar el cos, i la construcció d’una mirada crítica dels discursos i pràctiques biomèdiques.
