Traduint el cercle màgic: apropaments entre l’antropologia i la sociologia de la sexualitat

Autor/s

Ignacio Elpidio Domínguez Ruiz

ignacioelpidio.dominguez@usc.es

Universidade de Santiago de Compostela

La trajectòria més recent dels estudis queer ha mirat d’apropar aquest camp a la recerca empírica de les ciències socials, després de dècades de relació difícil o de sospita (Browne i Nash, 2016; Ghaziani i Brim, 2019; Guyan, 2022). Enfront d’aquest apropament, diverses veus han reivindicat com la recerca empírica, i concretament l’etnogràfica i la sociològica, va ser un pilar fonamental dels estudis queer, malgrat una genealogia posterior que ha fet que sembli que la intersecció entre ciències socials i estudis queer ha estat més tardana (Love, 2021). En concret, recerques etnogràfiques o nodrides per l’etnografia com ara les d’Esther Newton i Gayle Rubin van ser la base sobre la qual els conceptes de la performativitat i la normativitat es van bastir i difondre (Weiss, 2024). Aquesta comunicació parteix d’aquest esborrament històric o genealògic per argumentar que la recerca empírica va ser i ha de ser un nucli rellevant dels estudis queer i, particularment, des del diàleg entre disciplines i enfocaments metodològics. Comparada amb altres tradicions, la trajectòria de l’antropologia catalana de la sexualitat ha estat íntimament relacionada amb departaments i professionals de la sociologia, fent que les dues disciplines tinguin a casa nostra una relació de col·laboració i inspiració amb fondes ramificacions metodològiques i teòriques. Des d’aquest context, aquesta comunicació busca posar en diàleg les tradicions sociològiques i antropològiques de la sexualitat mitjançant la traducció sociològica dels estudis etnogràfics de la normativitat sexual de Gayle Rubin. Dit d’altra manera, aquesta comunicació posa en diàleg la recerca etnogràfica de Rubin (1984, 2010) i la proposta que hi fa d’un “cercle màgic” (charmed circle) de normativitat sexual per mirar de traduir-lo a la recerca quantitativa. Aquesta comunicació argumenta la comparabilitat i compatibilitat entre els enfocaments etnogràfics i quantitatius mitjançant el diàleg entre les possibilitats dels diferents mètodes.

Bibliografía
Browne, Kath i Nash, Chaterine J. (Eds.) (2016) Queer Methods and Methodologies. Intersecting Queer Theories and Social Science Research. Routledge. Ghaziani, Amin i Brim, Matt (Eds.) (2019) Imagining Queer Methods. New York University Press. Guyan, Kevin (2022) Queer Data. Using Gender, Sex and Sexuality Data for Action. Bloomsbury. Love, Heather (2021) Underdogs. Social Deviance and Queer Theory. The University of Chicago Press. Rubin, Gayle S. (1984) “Thinking Sex: Notes for a Radical Theory of the Politics of Sexuality”, en Carole S. Vance (Ed.) Pleasure and Danger: Exploring Female Sexuality, p. 267-319. Routledge. Rubin, Gayle S. (2010) Blood under the Bridge: Reflections on “Thinking Sex”. GLQ: A Journal of Lesbian and Gay Studies, 17(1), 15-48. Weiss, Margot (2024) “Queer Theories from Somewhere. Situated Knowledges and Other Queer Empiricisms”, en Margot Weiss (Eds.) Unsettling Queer Anthropology. Foundations, Reorientations, and Departures, p. 53-76. Duke University Press.