La trajectòria més recent dels estudis queer ha mirat d’apropar aquest camp a la recerca empírica de les ciències socials, després de dècades de relació difícil o de sospita (Browne i Nash, 2016; Ghaziani i Brim, 2019; Guyan, 2022). Enfront d’aquest apropament, diverses veus han reivindicat com la recerca empírica, i concretament l’etnogràfica i la sociològica, va ser un pilar fonamental dels estudis queer, malgrat una genealogia posterior que ha fet que sembli que la intersecció entre ciències socials i estudis queer ha estat més tardana (Love, 2021). En concret, recerques etnogràfiques o nodrides per l’etnografia com ara les d’Esther Newton i Gayle Rubin van ser la base sobre la qual els conceptes de la performativitat i la normativitat es van bastir i difondre (Weiss, 2024). Aquesta comunicació parteix d’aquest esborrament històric o genealògic per argumentar que la recerca empírica va ser i ha de ser un nucli rellevant dels estudis queer i, particularment, des del diàleg entre disciplines i enfocaments metodològics. Comparada amb altres tradicions, la trajectòria de l’antropologia catalana de la sexualitat ha estat íntimament relacionada amb departaments i professionals de la sociologia, fent que les dues disciplines tinguin a casa nostra una relació de col·laboració i inspiració amb fondes ramificacions metodològiques i teòriques. Des d’aquest context, aquesta comunicació busca posar en diàleg les tradicions sociològiques i antropològiques de la sexualitat mitjançant la traducció sociològica dels estudis etnogràfics de la normativitat sexual de Gayle Rubin. Dit d’altra manera, aquesta comunicació posa en diàleg la recerca etnogràfica de Rubin (1984, 2010) i la proposta que hi fa d’un “cercle màgic” (charmed circle) de normativitat sexual per mirar de traduir-lo a la recerca quantitativa. Aquesta comunicació argumenta la comparabilitat i compatibilitat entre els enfocaments etnogràfics i quantitatius mitjançant el diàleg entre les possibilitats dels diferents mètodes.