Des de l’inici del genocidi a Gaza, les plataformes digitals han posat de manifest el seu potencial com a espais centrals en la disputa de relats. Per una banda, són utilitzades per a la denúncia de l’ocupació a Palestina i la reivindicació de narratives alternatives al relat sionista dominant als mitjans occidentals; per l’altra, continuen sent un sòlid canal per a la difusió de hasbara (propaganda oficial israeliana) en format vídeo, imatge i mems.
Aquesta comunicació presenta una recerca en curs que explora la connexió entre turisme i conflicte en el context palestí-israelià. Concretament, es posa atenció en l’ús del turisme com a eina política per part d’Israel a través de les pràctiques turístiques en línia que emergeixen arran del 7 d’octubre. En un moment de mobilitat reduïda i escassa afluència de turistes, l’estudi es basa en una etnografia virtual que combina la participació en tours en línia pels llocs afectats pels atacs del 7 d’octubre, l’anàlisi del discurs dels comentaris d’aquests tours en plataformes com TripAdvisor i l’ús d’espais digitals per establir contacte amb interlocutors.
La proposta vol aportar una reflexió metodològica sobre els reptes i les oportunitats de l’etnografia virtual en contextos de colonització i ocupació, així com sobre les especificitats de l’estudi del turisme en línia en un entorn altament polititzat. Es tracta d’una investigació oberta, amb preguntes encara en procés, que convida a pensar com podem estudiar les pràctiques turístiques quan el territori físic és inaccessible i el virtual es converteix en nou camp de disputa.