Aquesta comunicació ofereix una perspectiva teòrica sobre les pràctiques turístiques que sorgeixen en contextos d’ocupació i violència, concretament a Palestina. Es proposa una aproximació al conflicte com a eina analítica per a l’antropologia del turisme, però també com a factor que configura determinades formes de mobilitat en territoris marcats per la colonització i la violència estructural.
L’objectiu és presentar una revisió bibliogràfica centrada en les pràctiques turístiques que es desenvolupen a Cisjordània no malgrat sinó arran de la inestabilitat política. A partir de la lectura d’etnografies i estudis de camp al territori, s’identifiquen diverses classificacions d’aquestes pràctiques, sovint etiquetades com a “turisme polític” (Belhassen, 2014; Brin, 2006; Clarke, 2000; Koensler i Papa, 2011), “solidari” (Higgins-Desbiolles, 2009; Isaac, 2009, 2010; Isaac i Abu Eid, 2019; Isaac i Platenkamp, 2010; Lynn Kelly, 2015, 2022; Tabar, 2017), “de justícia” (Kassis, 2006) o, en menor mesura, com a “obscur” (Chaitin, 2011; Cohen, 2011; Gelbman, 2008, 2015; Isaac, 2012).
D’aquesta manera, es pretén presentar aquestes iniciatives i reflexionar críticament sobre les categories utilitzades per descriure aquestes mobilitats, problematitzant-ne els usos i implicacions, així com obrint el debat sobre com aquestes etiquetes operen dins del context palestí.