Des de fa uns anys el fenomen de les ecoaldees ha esdevingut una part molt significativa del moviment neorural. Les ecoaldees, encara que diverses en les seues formulacions, són propostes socials que busquen trencar amb el patró centralista i burocràtic de l’estat, i amb l’economia capitalista d’acumulació per despossessió (Harvey, 2004). En aquest sentit, constitueixen per als seus participants pràctiques de resistència davant la dependència energètica, les regles del mercat, l’estructura laboral i la dominació burocràtica, entre altres. Alguns dels valors que mouen la pràctica en aquestes comunitats prenen com a referents l’ecologia, la sobirania energètica, l’autosuficiència, la vida en comunitat i la cohesió social, l’organització assembleària i l’economia compartida i decrecentista. Es tracta de pràctiques que rebutgen el mercantilisme i es basen en la reciprocitat i les cures de la vida. Una manera de sintetitzar el moviment és reivindicar-lo com una forma de originar nous comuns (Hardt i Negri, 2011).
En aquesta comunicació presentem un estudi de cas sobre una ecoaldea situada al Parc Natural de la Serra Calderona, basat en un estudi etnogràfic desenvolupat des de 2023. L’experiència comunitària de l’ecoaldea va començar a mitjants dels anys 10 i s’ha desenvolupat al voltant de projectes de rehabilitació patrimonial, tant de bens inmobles (antic nucli rural) com de pràctiques d’economia tradicional (agricultura biocèntrica, pasturatge, construcció en pedra seca, obtenció de recursos de l’entorn). També han posat en pràctica experiències de convivència reglada mitjançant l’immersió progressiva en la vida en comunitat. Presentarem una descripció de les dificultats que s’ha trobat l’ecoaldea, tals com bloquejos administratius, l’oposició municipal, malentesos amb la població local, la indiferència del PN, així com les contradiccions estructurals que experimenten les persones del projecte comunitari alternatiu. Així exposarem les paradoxes inherents a tot projecte d’eixida del capitalisme per les mateixes condicions d”adicció” que produeix el sistema.