Ja fa anys que el sistema neoliberal s’ha introduït en les nostres universitats promovent un tipus d’acadèmia que, en nom d’una suposada excel·lència, promou una competència ferotge per recursos escassos a partir d’uns índexs de productivitat i quantitat de publicacions que ha tingut importants conseqüències: en el model i la qualitat de la recerca i la docència que ofereixen les universitat públiques; en el benestar i salut de docents, investigadors i estudiants; així com també en la manera de fer, entendre i ensenyar l’antropologia.
En aquesta comunicació es vol fer una reflexió sobre els elements que cal tenir en compte per poder entendre la preocupant situació de baixa matrícula i absentisme actual a l’aula. Sense menystenir les propostes de millora docent que es promouen des de diferents vies, es parteix que qualsevol proposta ha de tenir en compte aquest context global de model de “fast academy” que fomenta la sobreproducció per se enlloc de la calma i qualitat que fomenten el pensament crític necessari per a desenvolupar la disciplina i formar-ne l’alumnat. Només així es poden reconèixer els elements estructurals que expliquen la realitat universitària actual i les possibilitats d’èxit de construir una “slow academy” (Berg & Seeber, 2016) resistent.
La comunicació es basa en l’experiència personal de tres dècades de docència universitària, i en la constatació de falta fer una etnografia del què està passant avui a la nostra acadèmia – i en les ciències socials i les humanitat a tot arreu–, per poder entendre realment per què i com venen (o no) els i les estudiants a classe.