La invisibilització de l'envelliment en els programes socials per a sol·licitants de protecció internacional

En la construcció de l’imaginari del “refugiat” l’envelliment no hi té cabuda. Des dels texts legals als programes socials, les persones refugiades son imaginades com joves i sanes, amb capacitat pel treball productiu i amb expectatives de retorn (Mosenaga & Valore, 2016). Per bé que el nombre de “persones grans” (enteses com majors de 65 anys) que es troba sota el prisma de les categories de protecció internacional és petit si es compara amb altres franges d’edat (el 2021 només un 1,9%, o 1.247, de les persones que van sol·licitar asil a Espanya tenien més de 65 anys), el prisma de l’envelliment és clau per entendre com es construeix la figura del “refugiat” i les conseqüències que això té a nivell legal, social i vivencial. Així, per exemple, per bé que usualment es considera a les persones d'avançada edat com a "vulnerables" i, per tant, mereixedores d'especial protecció, els programes humanitaris sovint ignoren les necessitats i experiències de les persones de més edat, que es consideren menys rellevants que els d'altres grups també considerats com a "vulnerables" com els infants (Hatzidimitriadou, 2010). De forma similar, en el cas espanyol els programes d'acollida estan orientats a promoure “l’autonomia”, la “integració”, enteses, gairebé exclusivament, com independència dels subsidis públics a través d’una incorporació als mercats de treball i habitatge i l’aprenentatge del castellà plantejant, així, poques opcions per a les persones que la societat no percep com productives. En aquest sentit, la anàlisi dels programes de recepció des de la perspectiva de l’envelliment, ens pot ajudar a entendre millor com s’entrecreuen aquestes dues categories, quan som considerats ‘vulnerables’ però no ‘valuosos’ per la societat (Lupieri, 2022).
Aquesta ponència planteja, per tant, la rellevància d’una aproximació des de l’envelliment a la protecció internacional i als serveis socials que s’hi vinculen que pot, alhora, revelar nous aspectes de la construcció legal i social de l’asil.

Referències:
Hatzidimitriadou, E. (2010). Migration and ageing: settlement experiences and emerging care needs of older refugees in developed countries. Hellenic Journal of Psychology, 7(1), 1-20.
Lupieri, S. (2022). ‘Vulnerable’but not ‘Valuable’: older refugees and perceptions of deservingness in medical humanitarianism. Social Science & Medicine, 301, 114903.
Mosneaga, A., & Vanore, M. (2016). An age-sensitive approach to durable solutions. Forced Migration Review, (52).