La politització de l'ofici del pasturatge: resistències al canvi d'escala, relleus generacionals i economies de subsistència a Catalunya

Des de la perspectiva històrica, la literatura antropològica reporta un canvi en la dinàmica global en la pràctica del pasturatge. Les limitacions a la lliure mobilitat geogràfica, la despoblació de les zones rurals o la pressió per la tecnologització i industrialització del negoci de la carn són algunes de les raons més nomenades. A Europa, un dels catalitzadors del canvi ha estat la implementació de la Política Agrària Comuna (PAC). L'impuls de polítiques destinades al desenvolupament rural i a la professionalització del sector carni ha marginat l'estil de vida associat a la mobilitat diària dels ramats per a la seva alimentació.
Malgrat estar inserida en un context desfavorable, la pràctica del pasturatge no ha desaparegut, sinó que s'està transformant i adaptant en la seva pervivència. La falta de relleu generacional, juntament amb l'augment de la consciència mediambiental i la pèrdua del denominat “coneixement tradicional” vinculat al camp ha fet que el perfil de la persona que s'acosta a l'ofici de pastor estigui variant. Aquesta comunicació explora una d'aquestes variacions: la politització de l'ofici del pasturatge. A través del treball de camp etnogràfic entre pastors semi-extensius i extensius d'ovelles i cabres en un període que abasta de manera intermitent des de 2014 fins a 2022 i amb especial intensitat entre 2020 i 2023, la comunicació explora les característiques de les noves formes de pasturatge a Catalunya. A través del diàleg entre materials audiovisuals i presentació oral, es reflexiona sobre (1) les complicacions que comporta prendre el relleu d'un ofici que està relegat per les polítiques econòmiques als marges de la societat; (2) les estratègies de subsistència que desenvolupen les persones pastores davant les pressions socials i culturals i (3) les possibilitats de construir una nova ruralitat que té l'ofici de pastor avui dia.