PATRIMONI INVISIBILITZAT, OBJECTES QUOTIDIANS I MEMÒRIA ORAL: EL CAS DE LA CARACOLA DE MAR

Els patrimonis invisibilitzats, incòmodes, dissonants o no desitjats són aquells elements culturals que les narratives autoritzades del moment històric releguen a l’oblit. En aquesta comunicació es presenta un projecte d’investigació sobre la memòria oral i els usos culturals de la Caracola de Mar a Mallorca. El projecte s’emmarca en una línia de treball l’objectiu de la qual és reflexionar sobre els elements contemporanis que donen lloc a processos d’exclusió en l’àmbit patrimonial i alhora explorar camins que permetin una expografia inclusiva de les mirades divergents i els discursos no hegemònics. El punt de partida a partir del qual es du a terme una recerca fonamentada en la memòria oral és la selecció d’un objecte museístic que es caracteritzi per la manca, en l’actualitat, d’una narrativa específica i que a més tingui la peculiaritat de mantenir la seva presència en àmbits quotidians. D’altre banda, el recurs a la memòria oral i a la investigació qualitativa ens permet explorar la relació entre patrimoni material i immaterial i alhora accedir a la diversitat de representacions, experiències vitals i ideològiqueS, presentant als actors com a subjectes legitimats de l’element patrimonial en qüestió (Xavier Roigé, 2021). A més, l’objectiu és establir una narrativa no lineal que emfatitzi tant la pluralitat de pràctiques socials com la importància de la contextualització sociohistòrica de les diferents representacions.
L’objecte escollit és la caragola de mar (Charonia lampas) en presentar les següents característiques: 1. És un element present al magatzem del Museu Marítim de Mallorca i a l’exposició temporal “De la Mar a la taula”, 2. Té encara una presència cultural en les cases de pescadors, i tot i ser cada cop més marginal, té un elevat caràcter simbòlic 3. Existeix una narrativa historicista de l’objecte associat a les torres de vigilància (atalaies) i als jaciments arqueològics que dilueix la narrativa etnogràfica de les experiències vitals i les pràctiques socials dels pescadors 4. Actualment, la seva captura està prohibida en ser una espècie en perill d’extinció i a la llum del discurs mediambiental s’ha tornat en un patrimoni cultural “incomode”, el que ofereix vies de reflexió al voltant dels discursos dominants actuals i dels processos de subordinació/inferiorització social d’ històries de la vida quotidiana que donen sentit a objectes encara presents en els àmbits domèstics.
En una fase exploratòria, juntament amb la recerca documental s’han realitzat un total de 7 entrevistes en profunditat el que ha permès identificar diverses representacions, usos y coneixements associats a les arts de pesca, la obtenció del producte, els seus usos decoratius, el consum alimentari i el seu simbolisme. El material recollit permet elaborar una narrativa expogràfica ideada com un espai de negociació/conciliació que permeti el trànsit entre el respecte a la memòria oblidada i la necessitat actual de protegir les espècies amenaçades.