El repertori d’acció col·lectiva del moviment per l’habitatge: de ‘Stop Desnonaments’ a ‘Ens Quedem’

La Plataforma d’Afectades per l’Hipoteca (PAH) va néixer al 2009 per respondre als impactes socials de la crisi hipotecaria del 2008 provocada per un model d’habitatge fonamentat en l’endeutament massiu. La PAH va instal·lar un repertori d’acció col·lectiva—aturant desnonaments, okupant habitatges buits dels bancs, generant discurs públic, assenyalant a responsables i assessorant-se col·lectivament—amb capacitat d’incidència política davant del sector financer i l’Estat. No obstant, un nou cicle d’acumulació de capital s’obria quan la crisi hipotecaria desplaçava inexorablement la demanda d’habitatge al mercat de lloguer privat. A ciutats com Barcelona, els lloguers no han deixat d’augmentar des del 2013, mentre que les xifres de desnonaments per impagament de lloguer o finalització de contractes de lloguer passaven a ser més elevades que les execucions hipotecaries. Aquest nou cicle d’acumulació requeria d’innovacions tàctiques al repertori d’acció col·lectiva del moviment per l’habitatge que la PAH sola no podia assumir. Noves organitzacions urbanes en defensa del dret a l’habitatge començaven a aparèixer per ampliar el camp de lluita: els sindicats de barri i de llogateres. Aquest article analitza la transformació de les lluites per l’habitatge a través del naixement del Sindicat de Llogateres de Barcelona al 2017, com a organització de ciutat amb capacitat de mobilització i incidència política i mediàtica. L’argument principal d’aquest article és que les lluites llogateres no són només el resultat del nou cicle d’acumulació de capital al mercat de lloguer, sinó que també són el resultat del repertori d’acció col·lectiva sedimentat per lluites anteriors. Aquest article elabora una genealogia del moviment per l’habitatge a través de la seva política contenciosa per tal d’explicar el sorgiment de les lluites llogateres, les quals han amplificat el camp de la lluita habitacional desplegant nous antagonismes contra la classe rendista i els grans tenidors. Des d’aquesta perspectiva, l’article analitza en profunditat la campanya llogatera ‘Ens Quedem’ com una innovació estratègica del Sindicat de Llogateres dins del repertori existent amb l’objectiu de guanyar poder de negociació contra el rendisme.