Benvingudes a la gestió de comunicacions.
Per poder veure les comunicacions rebudes al teu Simposi, selecciona’n el títol i a continuació fes clic al botó “Cerca”.
Una vegada siguin visibles les comunicacions rebudes pots aprovar-les, rebutjar-les, editar-les o deixar-hi notes.
| Título | Vestir-se per ser. Reflexions sobre la vestimenta i relacionalitat a la comunitat indígena jalq'a (Bolívia) | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Abstract | La comunitat indígena jalq'a és ben coneguda a l'àrea central dels Andes bolivians. La vestimenta tradicional dels homes, composta dels colors blanc i negre, fa al·lusió al seu origen multiètnic i les dones porten “aqsu”, teixits artesanals que elaboren en telers verticals i que mostren el ukhupacha, el món endins. Les figures que teixeixen són éssers fantàstics, animals amb ales i urpes, ocasionalment diables amb banyes i cadenes, disposats de forma aparentment caòtica. "Jalq'arse" vol dir "posar-se la vestimenta típica" i jalq'a és aquell que la vesteix. Però avui dia gairebé no queden persones que vesteixen la vestimenta típica. Només se'ls veu "jalq'ados" a festivals i esdeveniments turístics. Els membres de la comunitat solen vestir la vestimenta camperola, és a dir, pantalons i pollera, mentre que els joves vesteixen roba moderna de producció nacional. Aquest canvi, que a primera vista sembla estar relacionat amb la migració a la ciutat i la moda entre generacions, ens parla, però, d'una cosa ben diferent: una relacionalitat fluida construïda a partir de la pràctica del vestir. Sembla que els jalq'a cobreixen i envolten els seus cossos, ja sigui amb almilla, pollera, aqsu o chompa no per reconèixer-se com uns o altres, sinó per ser: per ser pastora, per ser professor, per ser alumne, per ser teixidora. Posar-se una vestimenta o una altra canvia el lloc que ocupa la persona en la àmplia xarxa de relacions en la qual es veu immersa, no com una cosa definitiva, sinó com un procés en constant canvi i construcció al llarg de la vida i dels camins que recorre. És en aquest sentit que, a partir del treball etnogràfic per a la meva recerca de tesi, m'agradaria proposar pensar el vestir com una forma de relació entre els diferents éssers, tant humans com no humans, que habiten l'entorn i, en un sentit més ampli, la cosmologia jalq'a. Explicaré com les pràctiques al voltant dels teixits, la roba i els cossos semblen servir no només per definir ontològicament les persones com a éssers humans, sinó també, i sobretot, com intervenen en la creació de les relacions socials que defineixen i mantenen la comunitat i el sentir jalq'a. Per això dialogo teòricament amb les idees d'Ingold (2013) i Latour (2008) sobre l'ampliació de lo social a actors no humans (destacant, en aquest cas, els objectes) i el seu paper actiu en la configuració de la societat, i intento pensar la relacionalitat des de la proposta de Strathern (1990) d'entendre-la com un procés dinàmic i contextual que no és extern a les persones, sinó que també les constitueix i defineix. Així mateix, situo les idees sobre la pràctica del vestir entre les reflexions contemporànies de l'Antropologia andina sobre el cos i la construcció de la noció de persona (Allen 1988, Arnold 2020, Canessa 2012, La Riva 2005 o de la Cadena 2015), la proposta de la fluïdesa (Bugallo 2014) i animacitat fluida (Muñoz 2020), i l'ontologia relacional (De Muntaner 2016). Espero poder compartir les meves observacions també amb l'esperança de poder precisar, gràcies a l'intercanvi d'idees i experiències, quin lloc ocupen les prendes com a objectes materials a l'espai relacional, és dir, entenent que tenen una influència clau sobre la socialitat, comprendre quin tipus d'agència tenen i com intervenen en la constitució de les relacions. Bibliografia Allen, C. (1988). The hold life has: Coca and Cultural Identity in an Andean Community. Washington: Smithsonian Institution. | ||||||
| Autors |
|