Nous models i experiències sexoafectives: penedint-se de la maternitat en un marc de tabús i estigmes.

El trànsit de la modernitat a la postmodernitat es materialitza en diferents dimensions i processos associats rellevants per a l’estudi des de les ciències socials. Una d’aquestes dimensions és la gestió dels imaginaris sobre la maternitat com a institució representativa d'un determinat context geogràfic i històric. La maternitat és una institució social i política i, com a tal, els seus significats –i les seves pràctiques– evolucionen amb el temps. S’hipotetitza que la nova arquitectura de les eleccions i fórmules sexoafectives pot estar afectant els relats experiencials sobre la maternitat. Sobretot pel que fa a la dicotomia emoció-raó. En aquesta comunicació ens centrem en un tipus de relat experiencial sobre la maternitat com a cas analític: el relat de penediment. Un tipus de relat i experiència envoltat de tabús i estigmes. En el marc d'emocions eminentment culturals com la culpa, la vergonya o el penediment, es distingeix entre l'objecte (els fills) i l'experiència (la maternitat), que utilitza l'estructura cultural de l'amor matern. Es construeix en un marc d'estigma que silencia aquesta declaració com una mostra més del grau d'arrelament de la idea de la dona com a ésser bo, sacrificat, i cuidador que no es pot penedir de la seva condició de mare. Per tant, el relat de pendiment no s’analitza des del fet de no haver tingut fills sinó de l'experiència de la maternitat i de les conseqüències que comporta. La recerca planteja una metodologia de caràcter qualitativa i etnogràfica. Pel que fa a les entrevistes, la mostra la conformaran aquelles mares que s'autoidentifiquin com a “penedides” i que estiguin passant per la primera maternitat.