| Abstract | Des de fa dècades es discuteix sobre les formes d'assentament, desenvolupament i relació amb el territori de les poblacions amazòniques prèvies a la colonització europea, així com el volum de població i la complexitat de les seves societats. Durant els darrers anys s’han multiplicat els estudis que indiquen la presència a l’Amazonia d'espècies vegetals domesticades per part de les antigues poblacions originàries per a ús agrícola, en un procés d’antropització d’importants àrees de la regió.
Els primers colonitzadors europeus que van arribar a la regió al segle XVI van descriure una complexa societat al llarg del riu Amazones, capaç de produir
excedents alimentaris i un significatiu comerç regional de productes primaris i manufacturats, amb assentaments de grans dimensions, i una població nombrosa i estratificada.
No obstant això, després de segles de complexos i dramàtics procesos de colonització de la regió, en els quals població originària es va veure profundament
afectada, un cop arribat el segle XX, l'Amazonia va passar a ser ser percebuda o bé com un infern verd inhòspit per a la vida humana, o bé com un paradís natural prístin. En tot cas, la biodiversitat de la selva tropical més gran de la Terra sembla tenir poc a veure amb la presència de les poblacions originàries supervivents.
En paral·lel al procés de domesticació de la coberta vegetal, un altre fenomen del qual es discuteix el seu `posible origen antròpic és el de les anomenades terres “negres” i “mulates”, reconegudes per tenir alts nivells de fertilitat. Novament, les investigacions dels darrers anys semblen assenyalar que són el resultat de processos d’antropització, fruit de pràctiques humanes continuades d'enriquiment del sol.
Recents recerques arqueològiques semblen assenyalar que l'Amazònia té una llarga història d'interaccions amb els pobles que van gestionar activament els seu paisatge i els seus recursos forestals des de fa almenys 13.000 anys). Segons aquestes investigacions, amb el temps, les societats amazòniques van
acumular innovacions culturals i tecnològiques que els van permetre la domesticació de paisatges i plantes a tota la conca, tot generant paisatges altament antropitzats, que inclouen grans dipòsits de sòls antropogènics, així com canals, séquies, túmuls i xarxes de comunicació.
El llegat d’aquest llarg procés de domesticació del paisatge ha posat en dubte l’antic paradigma d'uns boscos amazònics pristins fins a l'arribada de la societat industrial contemporània. Així, la influència de la gestió dels paisatges forestals i la seva biodiversitat per part dels pobles originaris amazònics, tot conreant i domesticant una gran varietat de plantes durant mil·lenis (Levis, 2018), fa que l’actual flora amazònica sigui en part l’herència dels seus antics habitants, els quals van crear un mosaic d’àrees forestals que avui en dia continuen sent font de recursos per a la vida humana a la regió10, i
que en el seu moment haurien permès l’establiment de societats nombroses i estructuralment complexes a la conca amazònica.
Si aquest paradigma d’interpretació es consolida, potser la característica més important del llegat cultural i ambiental de les antigues poblacions amazòniques sigui la demostració que el desenvolupament de societats complexes i poblacionalment nombroses no necessàriament ha de significar l’empobriment dels ecosistemes, la pèrdua de biodiversitat, la degradació ambiental i l’extinció d’espècies.
Partint d’aquests elements d’anàlisi - la domesticació de la flora amazònica i l’enriquiment de la fertilitat del sól i la possible existència de poblacions nombroses a l’Amazonia precolombina - es planteja una indagació a través de les implicacions que aquestes pràctiques van tenir sobre el territori, des d’un punt de vista de l’ecologia històrica i des d’una perspectiva antropològica, cultural i espitèmica que, lluny de circumscriure's únicament al passat de la regió, pot tenir un valor en els complexos reptes socials i ecològics als quals han de fer front les societats contemporànies.
|
|---|
