Mobilització veïnal contra el 22@: dels “contra-moviments” als Moviments Socials Científics

En aquesta comunicació exposaré els resultats del treball de camp etnogràfic realitzat amb el moviment veïnal del Poblenou entre 2018 i 2021 centrant-me en els efectes del pla urbanístic del 22@ (projecte de transformació urbana que aspira a construir un districte tecnològic sobre l’antic enclavament industrial de Barcelona) sobre la organització política local.

Ens centrarem en dues principals organitzacions involucrades en el procés de la modificació del pla 22@: l’Associació de Veïns del Poblenou i plataforma Taula Eix Pere IV. Superant la narrativa legitimadora del 22@, analitzarem els efectes culturals de la transformació urbana del Poblenou mitjançant les afectacions en la identitat local i en les formes d’organització del moviment veïnal. Com a argument principal, defensaré que la renovació urbana que experimenta, i ha experimentat històricament la zona, ha comportat la modificació de l’acció de les organitzacions veïnals existents, així com el sorgiment d’uns nous actors veïnals que actuen com a contramoviments en una esfera política institucional. L'interès central és abordar la crisi de la identitat històrica del Gran Poblenou que, anteriorment, havia cohesionat sota la mateixa etiqueta els diversos barris del Poblenou. Aquesta crisi també es relaciona amb interessos polítics per la creació de noves identitats vinculades a la reforma urbana que es confronten amb la poblenovina i que pauten una dialèctica antagònica entre partidaris i retractors de la identitat del Gran Poblenou.

D’altra banda, situarem aquestes dinàmiques dins de l’estratègia de destrucció creativa implícita en el pla 22@. Aquest procés de generació de valor no és benigne atès que suposa l'eradicació dels usos, les formes socials i les cultures existents per la imposició d'altres de més rendibles que es pretenen legitimar. Per això, plantejaré que els moviments socials urbans tenen agència per donar resposta a aquestes dinàmiques neoliberals de forma diversa, ja sigui mitjançant formes de treball cultural proteccionista, o bé productiu. En concret, desenvoluparé el concepte de “reconstrucció creativa” com a exemple de resposta orientada a pal•liar i revertir els efectes causats per la destrucció urbana creativa.

Finalment, proposaré una reflexió sobre la complexitat de l’acció col•lectiva i la necessitant d’atendre la diversitat dins mateix de la protesta, com en el propi teixit veïnal, ja que sovint s’expressen múltiples particularismes militants demostrant que tota societat està sempre en guerra contra si mateixa. Fins i tot, es produeixen formes conflictives dins dels mateixos bàndols, fent necessari un interès per les formes d’aliança i estratègia que superin la fragmentació social.